Cesària necessària

Finalment ja tenim l'Arnau amb nosaltres!! I al final i contra tot pronòstic anterior, va acabar sortint per cesària. Tal i com explicava en un post anterior, l'embaràs el vaig portar tant pel CAP com pel meu ginecòleg privat, doncs la veritat és que estem molt contents d'haver tingut un ginecòleg propi a l'última etapa.

Us ho resumiré, a partir de les 38 setmanes les visites eren setmanals, i semblava que l'Arnau no trigaria a sortir, a cada visita ens feia una ecografia i ja es començaven a veure alguns signes del final, com l'envelliment de la placenta, petits flocs de pell flotant (van perdent una capa que els cobreix), etc. A la setmana 39 semblava que començava a encaixar-se, però a la setmana 40 i 2 dies l'Arnau tornava a estar molt amunt, flotant tranquil·lament. Després, de mitjançant la ecografia, haver descartat que no tingués alguna volta de cordó al coll que el tibés i l'impedís baixar, el metge va creure oportú fer una radiografia de maluc (la radiografia no és nociva ja que l'Arnau ja estava del tot format) per acabar d'esclarir si els ossos o la posició del cap impedien el desenllaç del part.

Després d'estudiar les mesures de la prova, es va fer evident que seria molt complicat, quasi impossible,que el cap (col·locat transversalment) pogués lliscar i sortir per la meva cavitat òssia. Una pelvis gòtica, em va dir el metge que tinc! Traduint, uns ossos molt angulosos, més del normal, i amb un còccix entrat cap a dins, vaja que m'aconsellava una cesària si no volia intentar provocar un part vaginal de moltes hores de durada, amb la quasi certesa d'haver de deformar el cap del nadó per fer-lo passar pel canal i haver d'usar fòrceps, i amb tot sense assegurar no acabar amb una cesària d'urgència. La veritat és que el metge va justificar reiteradament la seva posició i la radiografia, ja que no volia que penséssim que ell tenia algun interès afegit en fer una cesària, ja que en molts casos es culpa als metges privats de fer moltes cesàries quan es podria fer parts vaginals. I un cop feta la intervenció encara va veure més clar que la decisió havia estat encertada, l'Arnau estava tant mal col·locat i reposat al costat dret del meu maluc, que un cop fet la incisió (es fa centrada), va necessitar l'ajut d'una petita ventosa per caçar el caparró i poder agafar al nadó ja amb les mans i portar-lo al món exterior.

Així doncs l'endemà ja teníem el quiròfan reservat i la cesària programada! Va anar tot perfecte i, un consell, si realment esteu contents de veure el vostre fill/a, no us amoïneu per la recuperació, és un pèl més lenta, però també és té el contrapunt al estar 4 o 5 dies a l'hospital i tenir més ajut del personal per saber alletar, per les cures postoperatori i post part, pel pare, pel cordó, etc. Nosaltres ens hi vam estar 4 dies, just per tenir la pujada de llet i com que ja em veia en cor de marxar i a més tenia unes ganes de sortir al carrer, 24 hores abans ens van donar l'alta!! També estàvem ansiosos d'estrenar canviador, habitació, d'ensenyar-li a l'Arnau la seva llar i d'estar tots tres gaudint dels dies de vacances que encara ens quedaven junts!

A veure alguns consells. De la bossa de l'hospital. Pel nen porteu una bona caixa de tovalloletes humides, se'n gasten moltes i més perquè és el principi i som inexperts. Sempre millor portar entre 5 i 6 mudes pel nadó (una gorreta per quan acaba de sortir del forn!), el canvien un cop al dia, però el dia que pareixes el solen canviar dues vegades ja que al primer moment no el renten bé del tot perquè no perdi calor, i més tard li fan una rentada i li canvien la roba. També va molt bé portar una llima de paper per poder llimar les ungles del nadó, és molt més fàcil que tallar-les i així evitem tapar-li les mans (sols tenen el sentit del tacte i de l'oïda al néixer i penso que és un pèl cruel deixar-lo sense un dels dos), crema per la pell del culet i una bona bossa de bolquers, la resta de coses la posen a l'hospital).
Per la mare és important que porteu un tub de lanolina, les llevadores solen donar alguna mostra però els primers dies és molt important cuidar l'aureola i el mugró a cada presa. També necessitareu fer servir des del primer moment sostenidors de lactància, us recomano que porteu discs perquè la lanolina taca molt i encara que no tingueu llet us els poseu des del primer moment, també us protegirà el pit que es posa molt sensible. Cada llevadora i infermera de la nursery diu una cosa diferent, així que si voleu alletar el vostre nadó tingueu paciència i cada 2-3 hores poseu-vos-el al pit perquè succioni i sobretot intenteu que faci els cicles de dormir i xumar (si vénen visites i dorm, no el desperteu ja que el ritme canvia, es cansa molt i després potser no farà bé la seva feina, i ja se sap si no activa el pit, la llet trigarà més a sortir i tots ens posarem nerviosos!). Com a molt sol tardar entre 3-4 dies, i si fa falta us donaran un petit biberó per evitar que perdi pes excessiu i no es debiliti massa (penseu que la llet és l'aliment però també és l'aigua i es deshidraten), no passarà res, al revés el nadó estarà més despert i xuclarà millor. Al final acaba arribant la llet i es retirarà el suplement. Penseu que a ells els hi encanta xuclar, l'escalfor, la mare i el pit, així que quan tingueu llet i ells també han après a agafar-se millor, ja no us podrà deixar!
Pel tema del cordó i la cura, a cada hospital ho fan diferent, a nosaltres ens havien dit que sols alcohol de 70º a les classes de preparació, que ja no es posava micromina, però a la Clínica de la Sagrada Família en posaven i ho vam haver de fer així els dies de l'ingrés i se'ns van tacar un munt de coses de roba, si podeu no en poseu, és un escàndol! Ara bé no banyar-lo fins que no li caigui el cordó és molt millor si volem que li caigui aviat, com més sec mantinguem la cicatriu més aviat es tancarà. Al caure em de seguir fent la cura 3 o 4 dies més abans de fer la primera banyada.

Altres consells. No cal que compreu compreses de les grans, a l'hospital ja en donen i sols te les poses els primers dies, després amb unes bones compreses extra llargues però fines vas molt més còmode. Les calces de paper tampoc no calen, després no en sabrem què fer i ja solen col·locar una mena de malla-calça que agafa les macro compreses els primers dies, després ja podreu fer servir les altres compreses i amb algunes calces de roba senzilles (jo en vaig comprar un pack de 6 al Carrefour per 6 euros) o bé que estiguin ja una mica usades per si es taquen i perquè siguin còmodes i amples.
Les camisoles de dormir. Amb unes 3 ja fareu, us recomano portar també dos o tres vestits per posar-vos durant el dia, us sentireu molt millor i més si teniu visites, i així les camisoles les guardeu per la nit i segurament no caldrà que la canvieu cada dia. Si és estiu amb unes xancletes tipus hawaianes per fer de sabatilles anireu més que còmodes, si teniu els peus inflats és el que us cabrà, podreu utilitzar-les també per la dutxa i anireu fresques.

A part nosaltres al saber que ja seria una cesària ens vam emportar l'ordinador (els hospitals privats sovint es paga la TV però en canvi tenen WIFI gratis i amb això ho tens tot arreglat!) i et permet informar als amics i família de les novetats i passar una mica distrets els temps morts. A més a més vam poder gaudir de la tranquil·litat d'una habitació individual amb un sofà llit per l'acompanyant i passar aquests primers 4 dies tant intensos estant tranquils i en privat. Espero que totes i tots els que encara estigueu esperant tingueu un desenllaç bo, feliç i positiu sigui quina sigui la tècnica, el resultat serà el millor que us haurà passat i us farà oblidar els moments difícils.