Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curiositats. Mostrar tots els missatges

27 de maig, 2015

L'evolució de la nostra cuina IKEA

La cuina de casa i la seva evolució podrien ser un resum del que ha passat aquests últims 5 anys a casa nostra. Com que no us vull avorrir amb la gran quantitat de coses que hem fet, em centraré amb la cuina, que ja és prou!


Tot i que a la primera època de viure a casa ja vam fer el terra i les parets (no n'hi havia cap de recte), el canvi del tot el vam fer aquest hivern passat. Vam acabar de canviar les parets on hi havia rajola i ens vam replantejar tota la posició dels elements per fer-la més pràctica i adequada a la família que amb aquests anys hem creat (de dos hem passat a quatre!). Veient els preus vam tenir clar que la única opció que entrava en el nostre pressupost era les cuines de l'IKEA, i abans de decidir-ho del tot em vaig estar passejant per foros i llegint opinions i em vaig acabar de convèncer. Hi ha un munt d'estudis de disseny que ara t'instal·len cuines IKEA per la relació qualitat/preu i les garanties que donen. Així que em vaig començar a familiaritzar amb el planificador de l'IKEA, no és cap bicoca però és gratuït i amb paciència es poden fer un plànols reals que no estan gens malament.
Crec que vaig arribar a tenir més de 15 projectes diferents guardats en el meu usuari del planificador, feia canvis, modificacions, totes les combinacions que se m'acudien per mirar de dissenyar una cuina pràctica, amb molt d'espai per guardar coses i alhora que no se'ns mengés massa espai (la nostra cuina és cuina i menjador alhora).

Quan portava unes quantes opcions vaig fer una primera visita a la botiga i no vaig tenir gaire sort amb la persona que em va atendre (quasi em va semblar que en sabia més jo i els dubtes importants sobre els racons complicats no me'ls va saber solucionar), així que sense cap mena de dubte, si aneu un dia a la botiga a mirar seriosament una cuina i no us convenç la persona que us toca, demaneu que us atengui algú altre. Per sort jo encara tenia temps d'anar pensant perquè encara no tocava fer les connexions de la cuina. Així que vaig decidir que treballaria el disseny fins que tingués dues opcions finalistes i tornaria a la botiga a buscar una mica d'assessorament. I aquest cop sí que em va tocar una treballadora que en sabia molt i em va acabar de treure els dubtes que tenia. Havíem decidit el disseny i la disposició de les peces més importants: foc, aigua i nevera. També ens va avisar de que farien oferta en cuines el mes següent i ens venia de perles! Quan pagues una cuina sencera (bé menys el forn i el rentavaixelles), que et tornin un 15% en una targeta regal s'agraeix molt. Així que ja vam planejar encara amb més cura quan havíem de comprar i muntar la cuina.



Així que vaig fer un esquema ben clar pels paletes, no volia cap error en les connexions d'aigua i electricitat que després suposés canviar el disseny de la cuina.
El que sí que vam tenir clar des del principi si fèiem la cuina a l'IKEA és que ens la muntarien ells també, potser el cost sortia un pèl més alt però teníem assegurada la garantia de 25 anys que t'ofereixen. A part, un cop tanques la comanda, també ve una persona de l'empresa de muntatge que et verifica tot el disseny que tu has fet, repassa totes les mides insitu per si alguna cosa no està correcte i així s'asseguren que no hi haurà errors importants. En el nostre cas, va ser en la visita del muntador quan vam descobrir que hauríem de posar un rentavaixelles de 45 cm perquè amb les rajoles noves ens havíem menjat uns centímetres i no ens hi cabia el de 60 cm i també el petit moble entre la pica i la nevera havia de ser un pèl més petit de 20 cm i fet a mida. A part d'això tota la resta estava ben planificat. Tant la persona que ens va fer aquesta primera visita, com el fuster que va venir a muntar tots els armaris ens van atendre molt bé. L'empresa que fa el muntatge a IKEA Badalona és Montaplus i ens van fer cas de tots els detalls que vam demanar a l'hora de muntar tots els armaris.


Aquí podeu veure la cuina quan els paletes ja havien acabat i ja teníem encarregada la cuina, el segon dia que el muntador estava instal·lant armaris i la cuina en ple funcionament.

Després de mirar-m'ho tot molt, vam decidir que no compraríem ni el forn ni el rentavaixelles a l'IKEA. No ens agradaven els dissenys dels forns i només tenien rentavaixelles integrats i nosaltres el volíem independent (tenim l'experiència de posar rentavaixelles integrat i que tots els botons es facin malbé per culpa dels vapors de la màquina ja que han d'estar amagats a la part interna de la porta i no ens volíem arriscar), així que els vam comprar després de tenir la cuina muntada i de la marca BOSCH com ja teníem la nevera, la rentadora i la secadora i tot ens està donant molt bon resultat. En canvi sí que vam triar un model de campana potent i silenciós l'UNDERVERK (de moment cap queixa i fàcil de desmuntar per netejar el filtre al rentavaixelles), una placa d'inducció a un preu més que raonable i amb quatre focs, la FOLKLIG, va de meravella i realment calenta molt més ràpidament que una placa de vitroceràmica, i per últim el microones integrat HUSHÅLLA (el més destacable és que realment descongela bé si posem un pes acurat de l'aliment a descongelar i així no et surt tot mig cuit). Els frontals dels armaris i els agafadors van ser una de les coses que vam decidir més al final (per dir que tot el temps vaig triar uns frontals en el planificador i els vam canviar quan vam fer la comanda a la botiga ja que no ens van convèncer a l'últim moment) i la combinació guanyadora va ser per tots els armaris de terra els BROKHULT, resistents a l'ús i a les petites taques del dia a dia i per tots els armaris penjats a la paret els VEDDINGE amb els agafadors BLANKETT. També vam posar les llums led OMLOPP a sota dels armaris de paret i realment són molt pràctics i es fan servir moltíssim per tenir bona il·luminació a l'hora de cuinar.


L'altre element amb el que em vaig estar trencant el cap va ser la pica, de fet la vaig comprar després d'haver encarregat tota la cuina ja que igualment el muntador no la necessitava per fer la seva feina, el taulell el fèiem posar de granit i per tant l'encàrrec era extern. Després de mirar de quin material i de quin color ens agradava més i resultava més pràctica pel dia a dia, al final i amb el xec de regal que m'havien donat, vaig anar a buscar la pica HÄLLVIKEN, i haig de dir que a dia d'avui i després de 4 mesos d'ús, n'estic molt contenta. No queden marques, no es veu la calç i llueix molt bé amb el granit nacional que vam posar "blanco cristal".  El marbre el vam encarregar al  marmolista directament, mirar qualsevol altre opció (FERROLAN, LEROY MERLIN, etc.) suposava pagar un marge d'un 40% aproximadament del preu del marmolista directe. Ens ho van fer a Mármoles Aira (buscats pels Google com els més econòmics) i molt bé, els muntadors molt professionals i no ens van posar cap problema per canviar la peça de la pica que havien fet amb un forat massa gran. Per últim l'aixeta la vam comprar a part i GROHE ja que volíem tenir la certesa que ens duraria impecable molts anys i ja havíem tingut l'experiència de comprar aixetes de preu mig i tenir-les picades al cap d'un temps.


En resum, ha estat una feinada, moltes estones de planificador, de buscar els millors preus en alguns elements i de patir perquè tot sortís bé i quedés com ens havíem imaginat, però el resultat ha valgut la pena. Ara tenim, per un preu molt ajustat, una cuina pràctica, còmode, i, esperem, per molts anys. De moment amb aquests mesos d'ús tot segueix perfecte!

01 de juliol, 2014

Què necessitem quan arriba un bebè?

Com podeu veure torno a escriure sobre el fantàstic món dels nadons, però és que dóna per fer-ne articles i més articles. Un període que no tindria perquè ser tant complicat, s'ha vist transformat pel mercat dels productes de bebè i a sobre ho han aconseguit. La majoria de pares i mares es pensa que si no té tots els patracols que t'intenten vendre en una botiga especialitzada, el seu nadó no es desenvoluparà adequadament. Més de la meitat de gadgets són inútils o no ens trobarem amb la necessitat de fer-los servir.


M'explico. Molts futurs pares i mares fan llistes de coses INDISPENSABLES pel seu bebè abans de saber si realment ho faran servir o ho necessitaran. La majoria de coses es queden noves a l'armari i el que és pitjor, algú s'ha gastat una morterada per fer-te un regal que al final no has fet servir.

Un nadó acabat de néixer (i almenys els tres primers mesos), només necessita el calor dels pares, la llet per alimentar-se (que si és el pit poca cosa es necessita), un llitet per dormir, jugar o relaxar-se, un canviador (si us estimeu la vostra esquena serà indispensable fins als 2 anys aproximadament) i un espai per guardar la seva robeta. Per sortir al carrer o un cotxet o un sistema de fulard/motxilla per penjar-lo. També una mica de robeta i bolquers, una banyereta, sabó i cremes. Les joguines ja vindran que al principi no les necessita.

De tot les coses que us he enllistat:
- L'ALIMENTACIÓ: si és el pit sols necessitarem menjar adequadament, potser cotons absorbents i tenir mooolta pasciència per la nit i per la poca llibertat de moviment que tindrem durant uns quants mesos. Si és de llet artificial ja començarem a tenir més aparells i objectes que ens ompliran la cuina. Almenys dos biberons amb les seves tetines, un fregall neteja-biberons, un termo i uns dosificadors de llet per poder fer-la allà on vulguem. La resta és innecessari. Només bullint de tant en tant tot el material ja es desinfecta tot i podem rentar i escórrer-ho tot amb la resta de plats i utensilis de la família.

- DORMIR: si tenim la sort de que algú ens deixa un llitet cuco més petit pels primers mesos, el podem fer servir fins aproximadament el 5è mes o 6è mes, sinó en disposem de cap amb el llitet de mida convencional en tindrem suficient. Si volem que el bebè al principi es trobi més acollit li podem reduir l'espai amb unes tovalloles enrotllades a l'estiu o amb unes mantetes suaus a l'hivern. Uns 2 o 3 jocs de llençols de sota i fundes impermeables i llençols o fundes nòrdiques per sobre.

- CANVIADOR: simple i amb espais per guardar coses del bebè. Dependrà de la vostra butxaca que sigui un model amb calaixos o sense, la gamma de preus és molt variada. Però al final qualsevol que sigui estable amb una espuma per desar el bebè serà suficient. Això sí, almenys 3 fundes per cobrir l'espuma a prova de pipís font que sobretot en els nens són molt freqüents.

- ARMARI: el més important és que tingui forces lleixes o calaixos perquè la roba petita és on va millor guardar-la. Amb una bona calaixera de moment ja sortireu del pas, si ja voleu una solució més de futur podeu complementar amb un armari a on desar altres objectes o bé un llitet transformable en llit per nens més grans (aquests requereixen un pressupost més alt i no tenir més nens perquè el llitet no es pot passar als altres germans!).

- SISTEMES DE TRANSPORT: si neix tocant l'estiu és més dificultós fer servir els sistemes de fulard o motxilla ja que es pateix molta calor, però tenir-ne algun per quan es vol caminar sense límits de rodes és força útil. Del tipus motxilla, un dels que dóna més bon resultat és el Manduca.
El tema dels cotxets quasi mereix un article sencer però intentaré ser breu. Comprar un cotxet caríssim amb 2 o més peces sense haver provat mai quin espai ocupa al maleter del nostre cotxe o a l'entrada de casa és un error. Solen ser caríssims, pesadíssims i enormes. Cert que els 3 primers mesos necessitem portar al bebè amb un cotxet més tipus cuco, però, per sort, ara hi ha algunes opcions al mercat intel·ligents que ja combinen un cotxet lleuger de tisora amb un cuco que serveix tant pel cotxe com per els primers temps. Sobretot si el bebè neix en època de primavera, cap als 3 mesos estarà més fresc i còmode en un cotxet de tisora estirat que dins d'un cuco on no passa l'aire. A més així també el podrem deixar instal·lat al cotxe sense haver de moure'l cada cop que ens desplacem. Aquí podeu veure un exemple i a molt bon preu d'aquests cotxets, segur que n'hi ha més però és el que jo he trobat i si no hagués tingut un cotxet prestat hauria comprat aquest, en el nostre cas vam invertir en comprar un bon Maclaren que aguantés temps i que poguéssim posar bebès des dels 0 mesos. Aquest és el que s'acaba fent servir fins els dos o tres anys depenent de la família. Si no teniu bossa del cotxet, en podeu fer servir qualsevol de bandolera que tingueu de quan vàreu estudiar o penjar-ne una de nanses petites. Les que vénen per cotxets solen tenir un preu desorbitat.

- LA ROBA: atenció a tots els que regaleu roba i no sigueu pares. Si compreu roba de nadó molt petit: res de conjunts incòmodes, bàsicament van quasi tot el temps amb bodies i pijames o conjunts de dues peces similars. Tot s'ha d'obrir per davant sencer fins a la mida de 3 mesos aproximadament. I important, els petos fins que no tenen uns 12 o 18 mesos no es fan servir perquè el bebè hi va molt incòmode (anant de braços en braços tot el dia baveja el quadrat de roba superior i li acaba prement el tiro) i després tampoc no és el que més es fa servir, així que fan molta gràcia però que sapigueu que es quedaran nous a l'armari. Si voleu regalar robeta per més endavant (que és el millor perquè se'n teu més profit) regaleu peces útils i sofertes. Si sabeu que el petit anirà a l'escola, els xandalls o els conjunts de malles per les nenes són el més usat. Els bodies (més de talla 24 mesos no que ja començarà a anar sense bolquer!) i els pijames també fan molta falta i sempre s'embruten, els pares pensaran molt més en vosaltres que amb un conjunt de color cru de lli (bé també pensaran en vosaltres cada cop que el treguin de la rentadora i es quedi al cubell de la planxa). Peces clau que es fan servir: texans llisos, samarretes de màniga curta i llarga, polars i o jerseis de xandall amb cremallera, mitjons, pantalonets curts, malles i samarretes llargues/vestits per les peques, i sabates còmodes per poder moure's amb llibertat.

- HIGIENE I BANY: tant si teniu una banyera grossa al bany com si teniu dutxa i feu servir una banyera petita de plàstic, és molt útil aquesta hamaca tova per recolzar el bebè, els bebès hi estan molt més còmodes que amb les de plàstic rígid. Les tovalloles no cal que siguin especials de bebè, sols que les renteu separades, però si en compreu d'especials que no siguin de mida molt petita que duren molt poc temps i a l'hivern no tapen bé. Els sabons i crema hidratant corporal poden ser de qualsevol marca de bebè si té una pell normal (si la té atòpica ja es veurà, però de primeres no cal comprar tots els productes que el farmacèutic us voldrà enjuncar), i la crema del bolquer que va millor per prevenir les irritacions és la NIVEA de pot blau de tota la vida, i si en algun moment se li enceta el culet o qualsevol plec de la pell, feu servir una crema tipus pasta a l'aigua, o similar que seca la pell. Pels bolquers ja vaig fer una entrada especial fa temps.

Evidentment tot aquest article és segons la meva experiència però penso que molts de vosaltres coincidireu en coses de les que heu llegit si heu arribat aquí. La veritat és que amb el què costa tot, una de les coses que més em desagrada és el malbaratament que es fa sovint al voltant dels naixements i del món del bebè. I si mai dubteu de què regalar, segur que serà d'utilitat un val per un establiment (quan començaran a fer vals regal de farmàcies? Entre llets, medicaments, vacunes extres i demès s'hi fa una despesa bestial) o una muntanya de bolquers. Ara que quan estigueu de mal humor o enutjats i el vostre bebè us faci una rialla com la de l'Aina en aquesta imatge ja veureu com se us passarà tot de cop!

27 d’octubre, 2013

Llogar cotxes a les illes balears

M'he pres unes vacancetes, però fa dies que tinc aquesta entrada pendent ja que és sobre una experiència viscuda a finals de setembre. Però la ressolució final, i per tant el desenllaç, va ser al cap d'uns dies d'haver tornat.


A finals de setembre teníem programada de feia temps una visita a l'illa d'Eivissa i, per això, al juliol vaig fer una reserva per llogar un vehicle per internet. No vaig buscar masses opcions perquè feia uns 5 anys havia llogat un vehicle amb l'empresa Auriga Crown i havíem quedat molt satisfets tant en el preu com amb el tracte. Així que vaig anar a la seva pàgina i vaig reservar un cotxe de la gamma econòmica Polo o similar amb un segon conductor inclòs per gairebé 80 euros per 4 dies, a més a més a la mateixa pàgina m'oferien un seguro extra de l'empresa Allianz que cobria molts extres per 27 euros que també vaig contractar. Fins aquí tot bé.


Les sorpreses van començar a arribar al mateix aeroport:

1. M'indiquen que no he llogat el vehicle amb l'empresa Auriga Crown, que ara ja no existeixen i les seves pàgines en realitat són buscadors que et lloguen vehicles amb altres marques, en el nostre cas era Goldcar. Per tant, primer avís Auriga Crown NO EXISTEIX. I veient la nostra experiència, molt de compte amb els buscadors de lloguer de cotxes.

2. La nostra empresa Goldcar està a fora de l'aeroport, així que hem de buscar un punt de trobada al pàrquing de cotxes a on l'empresa ens ve a buscar amb una furgoneta. Si voleu assegurar-vos que la vostra empresa de lloguer està al mateix aeroport, mireu la pàgina de l'aeroport d'Eivissa a l'apartat lloguer de cotxes.

3. Un cop arribem a l'oficina hi ha mig avió esperant per retirar el vehicle, per sort aconseguim ser dels primers (tenim dos bebès d'un any esperant a la terminal!). Un cop ens toca el nostre torn, i no sé del cert si per les hores en què retiràvem el vehicle (quasi mitjanit), per filosofia d'empresa o perquè la treballadora és així sempre, només començar amb la reserva (i amb una simpatia especial), ja m'indica que l'assegurança Allianz que he contractat no té res a veure amb ells, que és un engany i que estan farts de rebre clients amb aquest tipus de serveis contractats (si estan farts perquè no fan res? Els clients no ho sabem pas quan ho contractem). Que aquesta assergurança no em servirà per no deixar el dipòsit i que si passa res ho hauré d'abonar jo i després reclamar-ho en aquesta companyia externa. Així doncs després d'oferir-me una assegurança a tot risc pagant quasi 70 euros (el mateix preu del lloguer!) i posant-me la por al cos de que obren i ratllen molts vehicles a les cales, no contracto res extra (m'indica que el seguro inclòs és a tercers i que no entra ni l'assistència en carretera!, per sort jo sóc del RACC i això ja ho tinc cobert) i em cobren 650 euros de franquícia. El lloguer ja l'havia abonat per internet. Tot amb targeta obligatòriament.

4. Ara arriba el moment dels extres, m'indica que els vehicles s'entreguen amb el dipòsit ple i que s'han de tornar buits, no sé si ho heu entès bé, però en una illa com Eivissa amb 4 dies de lloguer buidar un dipòsit de 50 litres vol dir no baixar del cotxe ni per mullar-te els tormells i menys dormir per la nit. I ara bé el millor, el preu per un dipòsit d'un Ford Fiesta: 85 euros! T'ho fan firmar al contracte, i t'ho cobren amb la mateixa targeta que el dipòsit (obligatòriament, així que com tinguis un límit de 600 i no portis més targes a sobre et quedes sense llogar el vehicle encara que portis 1000 euros en efectiu o 6 targetes diferents amb un límit de 600.

I fins aquí l'aventura dels papers del vehicle, bé després de passar la targeta 2 cops i sortir amb l'inici de les vacances una mica accidentades i una hora més tard. Però abans d'agafar el cotxe, encara queda revisar-nos el vehicle tots sols a l'aparcament exterior de la companyia (a mitjanit amb una llum pèssima) i col·locar-nos nosaltres mateixos les dues cadiretes de bebè que havíem reservat (amb l'estona que suposa apendre com van unes cadiretes que no coneixes amb un model que tampoc i sense gaire llum). Us aconsello que si us deixen a vosaltres apuntar tot el que veieu en el vehicle, feu un exàmen exhaustiu (nosaltres el vam fer amb la llanterna del mòbil) i apunteu la més mínima ratllada i desperfecte, després sempre us podreu cobrir les espatlles, en canvi si no ho mireu bé i al retornar el vehicle us toca un treballador amb ganes de facturar us mirarà el més mínim detall.

Van passar els 4 dies i el cotxe va anar fantàstic i per sort no ens va passar res, però la nostra visita era de descans més que de turisme de carretera, i sols vam gastar un quart del dipòsit. Com que preveia que si a l'entrega havíem estat una hora a la tornada podia ser igual i teníem els avions, vam tornar el vehicle amb temps de marge (molt important amb l'afegit que necessitàvem recordar d'on del polígon havíem tret el cotxe per la nit).

Haig d'agraïr haver tingut la sort de trobar una treballadora molt simpàtica (sobretot comparada amb la del primer dia i ja semblant una cosa quasi increïble de trobar en el sector) que desseguida que li vaig comentar el tema de la benzina em va dir que amb la fulla de la reserva i per la plana web podria gestionar el retorn de la part no gastada (fent càlculs eren quasi 65 euros), així que vam tornar el vehicle sense més incidents i força contents amb la notícia. Però va durar ben poc, al cap de dos dies de tornar a casa vaig fer la gestió per la plana web de Goldcar i automàticament (després d'haver omplert un formulari  amb el codi de la reserva i el client) m'envien un mail responent que he firmat aquesta clàusula del combustible al contracte i que a partir d'un lloguer de 4 dies no tornen els diners cobrats per la benzina.

Aquí sí que m'enfado de debò. Així que començo a pensar possibles opcions per contactar amb l'empresa i fer-me sentir i si no aconsegueixo res començar una venjança per totes les webs d'opinions del sector. Passats dos dies i amb el cap més clar, decideixo actuar pel Twitter i buscar la companyia. Contacto amb ells i escric uns quants missatges en obert explicant el cas. El dia següent contacten amb mi i comencem a parlar per missatge privat. M'indiquen que obren una queixa i que en uns dies em diran què decideixen fer. Jo en tot moment els hi recalco que mai ningú em va avisar de que el no retorn era a partir del 4rt dia, que la seva treballadora m'havia indicat que m'ho tornarien, els 3/4 de dipòsit que vam tornar i el preu per litre desorbitat. També és cert que els hi comento que si no fan res intentaré fer tanta difusió com em sigui possible de l'estafa que estan portant a terme amb els contractes de vehicles a la seva companyia.
Al cap d'uns dies em retornen l'import a la mateixa targeta i m'envien un mail amb l'extracte però avisant-me de que és un extra que fan i que si mai torno a llogar amb ells un vehicle (serà força força difícil) ja no m'ho tornaran si sobrepassa els 4 dies). He de dir que l'atenció per aquesta via va ser ràpida, educada i ressolutiva. Ho havia aconseguit!

Recomanacions:
1. Desconfieu de les empreses que surt tot súper barat, millor truqueu per demanar quina assegurança entra amb el preu, què val assegurar més i el tema de la benzina.
2. Intenteu que l'empresa estigui a l'aeroport, sobretot si és a hores intempestives i aneu amb nens petits.
3. Mireu les empreses locals, sovint tenen preus molt competitius i un servei molt millor.

I si per curiositat us dediqueu a buscar comentaris sobre les comanyies de lloguer a les illes, veureu que la gent es queixa més o menys de les mateixes coses i deque  moltes altres empreses fan la juguesca i el negoci amb el tema del dipòsit. També vaig trobar en algun comentari la recomanació d'Autos Marí, local, que la pròxima vegada segur que consultaré.

19 de març, 2013

Comprar productes fets a mà

Avui és el dia del pare, felicitats amor!! Però què passa el dia de la mare, de l'aniversari, per nadal o per reis?? Que ells no sabem mai què regalar-nos oi? Doncs a partir d'avui ja no tindreu excusa perquè hi ha llocs excepcionals a Internet on trobar productes increïbles.

El primer que vaig conèixer va ser ETSY, realment el primer dia que hi entres no pots parar de navegar i mirar els milers i milers de productes que s'hi venen, de tots els preus i de tots els tipus. Per ella, per ell, per tota la família. És una plataforma molt internacional i això sí, molts dels productes estan fets a altres continents.


De fet, un cop vaig descobrir aquest web tant interessant, vaig pensar que també n'hi havien d'haver d'altres on els artesans fossin de més a prop, i llavors vaig descobrir les altres dos plataformes: DAWANDA i ARTESANIO.


Totes tres tenen un disseny atractiu, bons productes i per tant, artesans que donen una bona sensació global.

A més a més, molts de vosaltres segur que us havíeu trobat de voler comprar algun article d'alguna fira d'artesans fora de temporada i no saber on trobar-lo, doncs aquestes botigues online us poden ajudar i molt!


Però a mi el que més m'agrada d'aquests oasis de creativitat, són la gran quantitat d'idees i inspiració que t'envaeix només que hi estiguis una estona xafardejant. T'entren ganes de provar-ho tot i de crear noves creacions!

28 de febrer, 2013

Voleu començar un negoci?

9, ni 1, ni 2, ni 3, 9 anys ja fa que vam obrir Argus Disseny, SL i el que ens està costant mantenir la paradeta oberta, però resistirem!!



En tots aquests anys d'experiències hem après algunes coses que us podrien ser interessants si esteu pensant en començar un negoci.

La primera és com la quantitat de socis té una repercussió directa a la manera amb la que cotitzaran els socis empleats. M'explico. Sempre i quan un soci/a i empleat/da no tingui més d'un 25% de la societat, podrà escollir si cotitza com autònom/a o en el règim general. Per tant si una societat la formen 4 o més socis/es, i un d'aquests/es o tots/es treballen remuneradament per la societat, podran valorar què els hi interessa més. En molts casos les empreses comencen amb dos socis i llavors l'opció de règim general queda anul·lada. I la veritat és que estar al règim general suposa més despesa però també es tenen molts més avantatges. Molts emprenedors/es desconeixen aquesta informació abans de constituir una societat i potser buscarien altres socis o almenys valorarien què interessa més abans de firmar res.

Bé ja hem constituït la nostra nova societat, bé si és que heu triat constituir una societat, i no pas facturar com a autònoms, s'han de posar uns diners per obrir-la (poc més de 3.000 euros) però sol donar molt més bona presència als clients, oportunitats i econòmicament no s'ha de respondre amb els béns personals si en algun moment es tenen problemes de liquiditat (us sona?). Tornant al punt, ara necessitem un local. Doncs a part de mirar la zona, els preus, fer deu mil visites i la mudança, assegureu-vos que qui us llogui el local sigui una altra societat i no un particular, perquè si és un particular, haureu de pagar trimestralment un impost a l'estat de l'IRPF del local que és un bon pessic (penseu que sobre un lloguer d'uns 400 euros al mes es paga uns 250 euros trimestrals, que en són 1000 d'anuals!). I en canvi si qui us lloga el local és una societat, aquest impost no s'ha d'abonar.

Més endavant continuaré ampliant aquesta entrada amb més curiositats...

13 d’octubre, 2012

Menjar ECO


D'un temps ençà m'he interessat força pel menjar sa i el menjar ecològic. En tot aquest temps he cercat alguns proveïdors interessants, alguns els he provat i d'altres no però en tot cas tots són ecològics i d'alta qualitat.

Per les fruites i verdures vaig fer una recerca força gran en el seu moment ja que buscava un proveïdor amb una relació qualitat/preu el més reduïda possible i que no m'obligués a consumir cistelles de manera periòdica, sinó quan jo en vulgués fer una comanda lliurement i es pogués triar una miqueta la composició dels productes. Em vaig acabar decidint per Natural como la vida misma. Tot just acabaven de començar, crec recordar al març del 2011 i des del principi l'atenció és personal i sempre molt amables. Abans d'escollir al Juan, vaig estar xafardejant moltes altres opcions que us enllisto, potser a vosaltres us sembla més interessant una de les altres:
- La Tavella
- Can Perol
- Cal Rosset
- Recapte
- Doctor Veg
- Pachamama
A part de la fruita i la verdura, també us adjunto altres proveïdors de carn, i productes alimentaris ecològics que són interessants:
- Granel: ofereix productes a granel ecològics i te'ls porta a casa, també tenen botiga a Vic, Granollers i a Gràcia.
- Pirinat: carns ecològiques. La millor relació preu/pes que vaig trobar, he demanat carn i l'envien molt ben embassada al buit en paquets petits.
- Ecoalimentaria: també fan cistelles i tenen tot tipus de productes ecològics, la seu és a Horta, però també ho porten a casa.
- Biospace: gran botiga a l'eixample de Barcelona on trobareu tot tipus de productes frescos i manipulats ecològics. 

28 de juliol, 2012

Bolquers i més bolquers, discs de lactància i demès


Amb l'Arnau gran com un sant pau i amb dos mesos i mig a l'esquena, ja començo a tenir una mica d'experiència en marques de bolquers, sobretot les blanques, no us enganyaré.

Una qüestió que m'ha sorprès és que el patró de les talles dels bolquers és diferent segons la marca, una talla 2 no té la mateixa mida a tot arreu! Així doncs m'he decidit a compartir la meva experiència per si serveix per guanyar temps i evitar errors. Els de talla 1 i 2 no es troben a tots els supermercats. Mercadona i Carrefour tenen de tot, fins i tot prematurs, SCHLECKER també té talles petites, ara bé el LIDL i el DIA comencen a la talla 3 (només alguns dies grans tenen talla 2 tant de la seva marca com dels Huggies).

Els dos bolquers més grans i bastant similars entre ells són els del Mercadona i el Carrefour. Parlem de la talla 3. Els dos són molt alts de cintura i solen durar més temps perquè són més complerts, ara bé si no us agraden massa grans, aquests us semblaran gegants.

Entre mig podríem posar els DODOT basico i els del LIDL, tots dos mitjanets, els del LIDL un pèl més complerts, sobretot d'ample, i tot i semblar més plastificats, sembla que aguanten millor les caques grosses que els bàsics de la DODOT. Les altres games de DODOT ni les he provat, amb tantes marques com hi ha al mercat no estem disposats a gastar-nos el sou en bolquers 3D! Almenys de moment amb moltes d'aquestes marques l'Arnau va més que bé. Els de la marca EROSKI també sembla que són mitjanets, dic que sembla ja que jo directament no els he provat, però són els que fan servir els meus nebots i precisament el comentari va ser que no eren tant alts de cintura com altres marques.

Com a contrapartida, els Huggies i els del DIA semblen fets pel mateix fabricant, el patró de és de mida petita, sembla el mateix, i fins i tots els dibuixos i sanefes impreses són molt semblants, en els de marca es paguen els dibuixos del Winnie the Pooh i família i en els altres són formes d'animals marins depenent de la talla del bolquer. Si els Huggies estan ofertats (sovint els tenen al Carrefour o al mateix DIA), surten igual que els DIA, sinó els de marca blanca van la mar de bé.

En general si el bolquer està ben col·locat i el petit/a no fa un gran pastís, tots resisteixen i aguanten, ara bé, canviant-lo sovint. Nosaltres si sabem que està ple el canviem, i ara al principi en són molts de bolquers cada dia. Per més endavant, quan ja comenci a menjar altres aliments més sòlids, potser provem els de tela, si ho fem ja us explicaré.

Un altre producte estrella aquests primers mesos són els discs del pit, si alimenteu al vostre bebè amb llet materna són quasi sempre indispensables, un dia que no te'ls poses, el bebè es rel·laxa dormint i ja t'has tacat la samarreta, o bé quan doneu un pit, l'altre comença a vessar sense parar, bé ja sabreu de què us parlo. Jo he provat 5 marques: SUAVINEX, CHICCO, AVENT, SCHLECKER i HIPPO (Mercadona). Els que em van agradar més van ser els d'Avent, me'ls van donar de mostra i no vaig arribar a preguntar el preu de la caixa, però em van semblar que serien molt cars. Els Chicco també em van agradar però els vaig comprar amb una oferta molt bona del Prenatal, a preu normal i per tot dur, massa cars. Els Suavinex i els Hippo són quasi calcats i la veritat, amb els del Mercadona no t'has d'anar marejant pel preu, sempre valen igual i van molt bé. Els únics que desaconsello són els del Schlecker. Són barats però no surten a compte, en més de dues ocasions se'm va traspassar la llet i em va tacar la roba, a més no porten cap marca entre la cara permeable i la impermeable, jo em feia una marca amb rotulador per no equivocar-me a mitja nit i posar-lo al revés amb la inevitable taca i mullader al pijama! Els he deixat per una emergència, per estar per casa, però no hi pots confiar.

Per últim, les tovalloletes humides. En general totes estan força bé, en aquest cas també les de l'Schlecker em van semblar de paper de fumar i força seques. Les que fan més bona olor: Mercadona i Dodot Basic. Les del Dia, Carrefour i LIDL estan correctes i amb packs grossos surten molt bé de preu. Les DODOT 3D les vaig provar amb paquets de mostra i tenen una molt bona qualitat, però les fan tant i tant bones que quasi semblen un drap de roba i fa pena tirar-les o embrutar-les amb un sol ús, a part de tenir un preu prohibitiu.

27 de juny, 2012

Perfecte per a la calor!


Aquest mes ja ha fet dos anys que ens vam mudar a viure a la muntanya de la Rovira, sí, sí al barri del Carmel, a Barcelona. Però la veritat és que no sembla Barcelona, és un  petit oasis de calma i natura. Sembla que la resta de la ciutat no ha descobert les zones altes d'aquest barri, i altes amb tot el sentit de la paraula, estem a més de 250 metres per sobre el mar! Això es nota molt a l'hivern amb entre 4-6 graus menys de temperatura i a l'estiu amb una agradable fresqueta per la nit. Bé tot aquesta explicació és per dir-vos que el meu veí, el Nacho, treballa la fusta, però també personalitza i pinta vanos a mà. Amb aquesta calor que ens està ja visitant, sembla un detall perfecte, o bé si feu alguna celebració i voleu donar un detall de record. Jo vaig tenir la sort de rebre'n un del mateix artista l'any passat, el model Barceloneta, i la veritat és que ja l'he començat a portar a tot arreu amb mi.

Per veure i xafardejar més models podeu consultar el seu blog: http://tambieneresraro.blogspot.com.es/
Espero que us agradin!

31 de maig, 2012

Cesària necessària


Finalment ja tenim l'Arnau amb nosaltres!! I al final i contra tot pronòstic anterior, va acabar sortint per cesària. Tal i com explicava en un post anterior, l'embaràs el vaig portar tant pel CAP com pel meu ginecòleg privat, doncs la veritat és que estem molt contents d'haver tingut un ginecòleg propi a l'última etapa.

Us ho resumiré, a partir de les 38 setmanes les visites eren setmanals, i semblava que l'Arnau no trigaria a sortir, a cada visita ens feia una ecografia i ja es començaven a veure alguns signes del final, com l'envelliment de la placenta, petits flocs de pell flotant (van perdent una capa que els cobreix), etc. A la setmana 39 semblava que començava a encaixar-se, però a la setmana 40 i 2 dies l'Arnau tornava a estar molt amunt, flotant tranquil·lament. Després, de mitjançant la ecografia, haver descartat que no tingués alguna volta de cordó al coll que el tibés i l'impedís baixar, el metge va creure oportú fer una radiografia de maluc (la radiografia no és nociva ja que l'Arnau ja estava del tot format) per acabar d'esclarir si els ossos o la posició del cap impedien el desenllaç del part.

Després d'estudiar les mesures de la prova, es va fer evident que seria molt complicat, quasi impossible,que el cap (col·locat transversalment) pogués lliscar i sortir per la meva cavitat òssia. Una pelvis gòtica, em va dir el metge que tinc! Traduint, uns ossos molt angulosos, més del normal, i amb un còccix entrat cap a dins, vaja que m'aconsellava una cesària si no volia intentar provocar un part vaginal de moltes hores de durada, amb la quasi certesa d'haver de deformar el cap del nadó per fer-lo passar pel canal i haver d'usar fòrceps, i amb tot sense assegurar no acabar amb una cesària d'urgència. La veritat és que el metge va justificar reiteradament la seva posició i la radiografia, ja que no volia que penséssim que ell tenia algun interès afegit en fer una cesària, ja que en molts casos es culpa als metges privats de fer moltes cesàries quan es podria fer parts vaginals. I un cop feta la intervenció encara va veure més clar que la decisió havia estat encertada, l'Arnau estava tant mal col·locat i reposat al costat dret del meu maluc, que un cop fet la incisió (es fa centrada), va necessitar l'ajut d'una petita ventosa per caçar el caparró i poder agafar al nadó ja amb les mans i portar-lo al món exterior.

Així doncs l'endemà ja teníem el quiròfan reservat i la cesària programada! Va anar tot perfecte i, un consell, si realment esteu contents de veure el vostre fill/a, no us amoïneu per la recuperació, és un pèl més lenta, però també és té el contrapunt al estar 4 o 5 dies a l'hospital i tenir més ajut del personal per saber alletar, per les cures postoperatori i post part, pel pare, pel cordó, etc. Nosaltres ens hi vam estar 4 dies, just per tenir la pujada de llet i com que ja em veia en cor de marxar i a més tenia unes ganes de sortir al carrer, 24 hores abans ens van donar l'alta!! També estàvem ansiosos d'estrenar canviador, habitació, d'ensenyar-li a l'Arnau la seva llar i d'estar tots tres gaudint dels dies de vacances que encara ens quedaven junts!

A veure alguns consells. De la bossa de l'hospital. Pel nen porteu una bona caixa de tovalloletes humides, se'n gasten moltes i més perquè és el principi i som inexperts. Sempre millor portar entre 5 i 6 mudes pel nadó (una gorreta per quan acaba de sortir del forn!), el canvien un cop al dia, però el dia que pareixes el solen canviar dues vegades ja que al primer moment no el renten bé del tot perquè no perdi calor, i més tard li fan una rentada i li canvien la roba. També va molt bé portar una llima de paper per poder llimar les ungles del nadó, és molt més fàcil que tallar-les i així evitem tapar-li les mans (sols tenen el sentit del tacte i de l'oïda al néixer i penso que és un pèl cruel deixar-lo sense un dels dos), crema per la pell del culet i una bona bossa de bolquers, la resta de coses la posen a l'hospital).
Per la mare és important que porteu un tub de lanolina, les llevadores solen donar alguna mostra però els primers dies és molt important cuidar l'aureola i el mugró a cada presa. També necessitareu fer servir des del primer moment sostenidors de lactància, us recomano que porteu discs perquè la lanolina taca molt i encara que no tingueu llet us els poseu des del primer moment, també us protegirà el pit que es posa molt sensible. Cada llevadora i infermera de la nursery diu una cosa diferent, així que si voleu alletar el vostre nadó tingueu paciència i cada 2-3 hores poseu-vos-el al pit perquè succioni i sobretot intenteu que faci els cicles de dormir i xumar (si vénen visites i dorm, no el desperteu ja que el ritme canvia, es cansa molt i després potser no farà bé la seva feina, i ja se sap si no activa el pit, la llet trigarà més a sortir i tots ens posarem nerviosos!). Com a molt sol tardar entre 3-4 dies, i si fa falta us donaran un petit biberó per evitar que perdi pes excessiu i no es debiliti massa (penseu que la llet és l'aliment però també és l'aigua i es deshidraten), no passarà res, al revés el nadó estarà més despert i xuclarà millor. Al final acaba arribant la llet i es retirarà el suplement. Penseu que a ells els hi encanta xuclar, l'escalfor, la mare i el pit, així que quan tingueu llet i ells també han après a agafar-se millor, ja no us podrà deixar!
Pel tema del cordó i la cura, a cada hospital ho fan diferent, a nosaltres ens havien dit que sols alcohol de 70º a les classes de preparació, que ja no es posava micromina, però a la Clínica de la Sagrada Família en posaven i ho vam haver de fer així els dies de l'ingrés i se'ns van tacar un munt de coses de roba, si podeu no en poseu, és un escàndol! Ara bé no banyar-lo fins que no li caigui el cordó és molt millor si volem que li caigui aviat, com més sec mantinguem la cicatriu més aviat es tancarà. Al caure em de seguir fent la cura 3 o 4 dies més abans de fer la primera banyada.

Altres consells. No cal que compreu compreses de les grans, a l'hospital ja en donen i sols te les poses els primers dies, després amb unes bones compreses extra llargues però fines vas molt més còmode. Les calces de paper tampoc no calen, després no en sabrem què fer i ja solen col·locar una mena de malla-calça que agafa les macro compreses els primers dies, després ja podreu fer servir les altres compreses i amb algunes calces de roba senzilles (jo en vaig comprar un pack de 6 al Carrefour per 6 euros) o bé que estiguin ja una mica usades per si es taquen i perquè siguin còmodes i amples.
Les camisoles de dormir. Amb unes 3 ja fareu, us recomano portar també dos o tres vestits per posar-vos durant el dia, us sentireu molt millor i més si teniu visites, i així les camisoles les guardeu per la nit i segurament no caldrà que la canvieu cada dia. Si és estiu amb unes xancletes tipus hawaianes per fer de sabatilles anireu més que còmodes, si teniu els peus inflats és el que us cabrà, podreu utilitzar-les també per la dutxa i anireu fresques.

A part nosaltres al saber que ja seria una cesària ens vam emportar l'ordinador (els hospitals privats sovint es paga la TV però en canvi tenen WIFI gratis i amb això ho tens tot arreglat!) i et permet informar als amics i família de les novetats i passar una mica distrets els temps morts. A més a més vam poder gaudir de la tranquil·litat d'una habitació individual amb un sofà llit per l'acompanyant i passar aquests primers 4 dies tant intensos estant tranquils i en privat. Espero que totes i tots els que encara estigueu esperant tingueu un desenllaç bo, feliç i positiu sigui quina sigui la tècnica, el resultat serà el millor que us haurà passat i us farà oblidar els moments difícils.

02 de maig, 2012

Petits consells per un bon embaràs


Aquesta entrada serà molt mono temàtica. En aquest moment em trobo a la 39a setmana d'embaràs i per tant a punt de veure per primer cop al meu primer fill, l'Arnau. Ja estem una mica ansiosos per conèixer-lo, però haurem d'esperar fins que arribi el moment. Evidentment, del part no us en podré parlar en aquest post, ho faré, si s'escau, més endavant, però sí que volia compartir algunes de les informacions i/o experiències que he anat recopilant al llarg d'aquestes setmanes tant especials. Sempre parlaré des de la perspectiva d'una barcelonina i dels seus serveis a Catalunya, algunes coses segurament canviaran depenent del lloc de residència, però d'altres us podran fer servei.

Des de que vaig néixer he estat vinculada a la sanitat privada i he tingut una mútua, a casa sempre n'han fet un servei quasi exclusiu i això ha comportat que fins que no he estat adulta, i per desgràcia, a causa d'alguna mala experiència en l'àmbit de la salut, no m'he anat forjant una opinió pròpia sobre el tema. Penso que ambdós sistemes es complementen, i en el cas del seguiment d'un embaràs encara més. Quan es necessita una assistència urgent no greu, la sanitat privada és molt més ràpida, ara bé quan es té una malaltia greu, de llarga o curta durada, a la sanitat pública hi ha els millors mitjans, professionals i últimes tecnologies i estudis.

Bé, entrant de ple en el tema que ens ocupa, el seguiment de l'embaràs per la seguretat social me l'han portat al CAP d'Horta, al carrer Lisboa. Les primeres visites van ser una mica caòtiques ja que vaig arribar a visitar-me amb 4 llevadores diferents, però em va ser molt útil per conèixer la que més em va agradar i ja agafar tota la resta del procés amb la mateixa, la Maria. Resumidament, al CAP et visita sempre una llevadora que et porta el seguiment amb el llibret morat de l'embarassada que se't facilita des de la primera visita. Jo em vaig visitar per primer cop a la 9a setmana del embaràs, però fins a la 12a no em van començar a fer les primeres proves, una primera ecografia (que se'm va realitzar a l'Hospital de la Vall d'Hebron ja que es necessita l'opinió d'un ginecòleg i la màquina en sí) i els primers anàlisis. En aquests anàlisis ja es mira la toxoplasmosi i el triple Screening. Al mateix temps al ginecòleg privat et fa una visita cada 4-5 setmanes i sempre et realitza una ecografia (al principi vaginal i a partir de les 16/20 setmanes, abdominal). El meu metge em va fer fer els anàlisis del triple screening a la setmana 15 (segons les fonts d'informació, es comenta que quan més enllà més fiables són els resultats, però a la vegada si surt algun problema, s'ha de fer la amniocentesis i en un cas hipotètic decidir sobre l'embaràs, és complicat fer-ho molt tard, així que em vaig fer la prova dues vegades). Al CAP es fan 3 ecografies en tot l'embaràs, a les 12 setmanes, 20 i entre les 34 i les 36 aproximadament. Les dues primeres es solen fer en centres hospitalaris ja que es controlen importants progressos del zigot-fetus, en canvi l'última es sol realitzar o en el mateix cap si és té una màquina o en un altre centre concertat.

La meva opinió personal, és que el tracte amb el ginecòleg és molt més de tipus tècnic i en canvi la relació amb les llevadores del CAP és més humà. Per això jo aconsello a tothom que tingui les dues opcions i una mica de paciència, de fer servir les dues vies. Per la seguretat social també està inclosa una fluoració dental, i les classes de preparació al part també. A més a més informen de a on poder anar després del part per trobar-te amb altres mares i resoldre dubtes. També et pots dirigir al CAP per qualsevol problema amb l'alletament, i solen organitzar classes post-part a la majoria de CAP's, penso que deixa molt més tranquil saber que hi ha persones especialistes on poder anar a consultar si et trobes amb qualsevol problema o dubte. 

També faciliten molta més informació sobre el part natural i els centres on es poden dur a terme, sobre els tràmits que s'han de fer un cop el nen/a a nascut i les visites al pediatre. Al final de l'embaràs et regalen una caixa amb algunes mostres per al bebè.

Per contra, les visites al teu ginecòleg privat saps que sempre seran amb el mateix metge, i que en principi, el dia del part t'atendrà el teu. Sovint també es té la possibilitat de conèixer les llevadores que treballen amb l'especialista o a l'hospital/clínica on s'hagi d'anar a parir, no deixa de donar una certa tranquil·litat saber que el professional que tu has escollit és el que decidirà i dirigirà l'última fase d'aquesta gran aventura.

Un altre tema important és la donació del cordó umbilical, a banda que no sempre es pot acabar donant, sols estan adherits al Banc de sang i Teixits, la majoria de centres públics, molts dels privats no tenen opció a fer les donacions (llistat dels hospitals segons el banc) ja que no tenen conveni amb el banc, esperem que amb el temps canviïn i es vagin afegint, una sang tant valuosa no s'hauria de deixar perdre mai.

Altres temes pràctics que volia comentar. Les cremes anti-estries. Mai, cap crema de cap marca garantirà que no surtin les famoses cicatrius si la pell té un creixement massa sobtat, està poc hidratada o se'n té tendència, però evidentment, fer una bona prevenció sempre millorarà i n'evitarà la quantitat i segurament la mida. Des del principi vaig buscar referències en pàgines d'internet i al final em vaig decidir per la crema anti-estries del Mercadona. la veritat és que estic molt contenta amb el resultat, el preu, l'olor i la consistència. També vaig provar la Trofolastin i no em va agradar massa, molt espessa i l'olor força dolent, i evidentment molt més cara. La del Mercadona val 6 euros el tub i en necessitareu entre 3 i 5, depenent si us en poseu una o dues vegades al dia. A més a més a la composició porta oli de rosa mosqueta que és molt cicatritzant i moltes opinions d'internet també comentaven que les estries ja existents, passaven a millorar molt.

La roba d'embarassada. Pel primers 4-5 mesos, es sol poder aprofitar roba normal, texans de cintura baixa, roba ampla i sense estrènyer. També podeu allargar els pantalons si poseu una goma de cabell entre el forat i el botó i així feu la cintura un pèl més ample. A l'hivern van molt bé les malles-mitges d'una talla gran amb botes i faldilles o jerseis llargs, i a l'estiu vestits o faldilles. Si teniu jerseis i/o samarretes llargues, les podreu aprofitar durant moltes setmanes. Pel segon trimestre solen anar bé els pantalons d'embarassada amb goma a la cintura, però tots aquells que siguin texans i portin cintura al baix ventre, heu de pensar que als últims dos mesos no us seran gens còmodes de portar, sobretot si heu d'estar hores assegudes, fan pressió a la part inferior i molesten, així que va bé tenir alguna peça ample, vestits, malles, etc. que ens ajudin a passar l'últim període.

I per últim, el tema de l'alimentació. Des de que sabeu que esteu embarassades, heu de tenir present de no menjar carn ni peix cru, ous sense acabar de coure (ferrats, passats per aigua o truites sense acabar de fer de tot), no manipular la terra de les plantes o jardineres (si ho feu amb guants i sempre tenint una cura higiènica exhaustiva), i no consumir sense previ procés de congelació o de cocció, tots aquells aliments que han estat conservats assecats o fumats (pernil serrà, llom, salmó fumat, fuet, etc). També haureu de prendre algun compost farmacèutic amb àcid fòlic, molt important en el desenvolupament del zigot durant en el primer trimestre, de fet un cop planegeu voler quedar embarassades, ja és aconsellable començar a prendre aquest complement. Un cop us facin la primera analítica ja sabreu si heu passat la Toxoplasmosi o no, i si heu de seguir tenint cura amb tots aquests aliments o podeu menjar-ne. Tot i que ja hàgiu passat el virus, és millor tenir prudència amb les carns i els peixos crus ja que podrien portar altres bactèries que sense la cocció ens podrien fer mal. A més a més, és molt aconsellable canviar tots els productes que puguem de refinats a integrals; les farines, l'arròs, el cuscús, el pa, etc. Ens evitarem en molts casos haver de prendre altres aliments o medicaments contra l'estrenyiment i a més a més són molt més saludables!

12 de febrer, 2012

Feu obres o reformes?


Amb aquest article inauguro l'apartat Curiositats. A banda dels altres temes en què m'interesso, n'hi ha d'altres que formen part de la meva vida perquè hi estem totalment immersos. Un d'aquests temes és la de recerca de bons proveïdors de materials de construcció, reformes, fusta i demés.

Amb un any i mig d'experiència en aquest camp vivint a la que és la nostra primera casa, començo a tenir uns quants llocs de materials per poder recomanar.

Si el que necessiteu són materials de construcció comprats en empreses que venen directament a especialistes del sector, i que ofereixen preus competitius encara que sigueu un particular, us en puc recomanar dos:
~ Materiales Alegre: situats al final de la meridiana i sense haver d'anar molt lluny, solen tenir molt material a disposició i sinó encarregar-lo amb molts pocs dies de marge. El servei és molt amable i carrega tot el material al vehicle (si hi aneu amb el vostre cotxe particular) o bé ofereixen servei de transport per uns 30 euros.
~ Sangüesa Materials de construcció: ubicats a la ciutat de Terrassa, tenen bons materials i bon servei i si sabeu comerciar us faran un bon preu.

Quan el que necessiteu siguin fustes de totes les mides imaginables, bigues, taulons, llistons, el magatzem més especialitzat i econòmic és:
~ Fustes Alberch: situat a la carretera de Mataró però a la població de Badalona, tenen un gran estoc de fusta de totes es mides i gruixos. Això sí, no tenen servei de tall mecànic, si compteu en comprar fustes i les necessiteu tallar, millor recordeu de portar una serra amb vosaltres, o bé als mateixos locals us en deixaran una de manual.

Altres empreses professionals del sector amb bones ofertes i a tenir en compte quan mireu materials d'acabats i ferreteria són:
~ Ferrolan: té unes quantes botigues, amb una exposició molt extensa de materials ceràmics, un dels millor per escollir materials. Els preus solen ser ajustats i es pot intentar rebaixar imports segons quantitats. Si podeu evitar les visites en dissabtes al matí us estalviareu llargues cues, i al magatzem de Santa Coloma també hi ha l'apartat outlet.
~ Brico Depôt: gran magatzem a Parets del Vallès amb materials molt econòmics, ara bé s'ha de vigilar amb les qualitats, depenent del que necessitem ens farà servei o serà malgastar els diners. Ofereixen productes molt rebaixats amb unitats limitades però que si és el que necessitem ens pot estalviar uns bons diners.
~ Leroy Merlin: és el comerç més conegut pel gran públic. Valen molt la pena les ofertes i la seva marca d'eines i material té una bona qualitat/preu. Sempre s'ha de valorar perquè es necessiten les eines i els materials i quin ús se'n farà i en conseqüència comprar una qualitat adequada a les nostres necessitats. Així evitarem fer despeses innecessàries i comprar eines de manera repetida.