Casa rural LA TAILLEDE (Corsavy, França)

Aquest final d'any vam anar a passar 5 nits al Pirineu francès, en concret al costat de la petita població de Corsavy. Hi havia ganes de veure neu i volíem estar hostatjats en algun enclavament proper a les muntanyes per poder fer algun iglú o baixar amb algun trineu.

Aproximadament al mes de setembre vaig fer la reserva d'un dels apartaments que tenen la simpàtica família que porta i viu en aquesta propietat tant bonica. En concret vam estar dormint a la Gite Noisette on teníem una habitació amb dos llitets, un lavabo amb dutxa gran, i una sala-menjador amb cuina i un sofà llit per nosaltres amb estufa de llenya.

Tot molt acabat de reformar amb estil rústic però molt confortable. Podeu veure moltes imatges al seu web. A part en front dels apartaments (el nostre i un igual al costat paret amb paret) hi havia un porxo molt agradable per poder menjar a fora i fer foc a la nit amb graelles per coure menjar. Nosaltres vam tenir un temps fantàstic amb 3 dies de fred i neu i dos de temperatures altes i primaverals i vam poder fer servir tots els espais.

Des dels apartaments hi ha unes bones vistes dels Pirineus i unes sortides i postes de sols esplèndides. a nosaltres ens va encantar la tranquil·litat però alhora la bona connexió wifi i l'accés al Netflix i a altres canals digitals per poder fer relax en front del foc amb la neu a fora.

En resum, ens la apuntem a la llista de cases per repetir ja que ens va agradar molt el lloc, la família que ho porta (en tot moment molt amables) i la filosofia del seu negoci. 

Esperem tornar-hi ben aviat!

Pescant a mar obert!

Aquest cap de setmana passat vam anar a pescar amb la barca de l'Oscar. Pesco luego existo és una marca que ha creat recentment amb molta cura per fer sortides a mar obert amb particulars, empreses o entitats. I la veritat és que ens va tractar genial!

La sortida era la PREMIUM de la seva web i la vam fer el diumenge a la tarda dues famílies amb nens petits. Va durar de 16:30 a quasi 21:30h. Vam sortir de Port Ginesta i vam navegar mar endins durant una horeta per buscar una zona on a vegades piquen alguns peixos.

La navegació amb el ventet es porta bé, cap de nosaltres era experimentat en l'onatge i tots vam sentir en un moment o altre començar a patir una mica de mareig però la majoria va superar l'excursió amb molt bona nota.

L'estona més complicada (encara que no pugui semblar-ho per tots els inexperts) és quan es paren motors, es tira l'àncora i la barca va fent moviments d'un costat a un altre i sotracs de tant en tant. I amb això s'ha d'aguantar la canya, i esperar als peixos afamats! Sort que l'Oscar estava super atent i anava posant cucs i ajudant amb els nens tots l'estona. I sort que els adults ens vam trobar tots més o menys bé per poder gaudir de la sortida i xerrar i relaxar-nos unes hores.

El resultat de la pesca van ser tres peixos que més tard vam llançar al mar (bé la meva filla va llençar sense que ens n'adonéssim). Un cop vam donar per finalitzada la pesca i la recerca de dofins (es veu que n'havien vist més cap al Maresme snif, snif), l'Oscar ens va portar cap a la costa per poder fondejar just al costat de les roques per on es veuen passar els trens i on el mar és menys profund i el color de l'aigua dona més confiança. Alguns valents es van banyar i d'altres només vam endrapar un pica-pica que ens va tornar l'estómac a lloc.

La lluna ja es veia i el sol s'anava fent cada cop més suau, ens tocava tornar a port i començar a pensar en que el dilluns començava a estar a prop.

Això sí, com a comiat l'Oscar ens va regalar uns quantes fotos impreses a l'instant de la sortida i uns records amb el seu logotip pels adults i pels nens. Tot un detall i una bona manera d'acabar una sortida molt agradable i amb un capità excel·lent. 

De pesca al Pantà de Mequinensa!

Ara us faré una mica de ràbia perquè fer una setmana de vacances en mig del mes de maig no és el més habitual, però feia sis anys que l'avi polonès no ens feia una visita, i ho vam fer lligar tot perquè tornés a venir amb la idea de celebrar l'aniversari de l'Arnau tot anant a pescar al Pantà de Mequinensa.

Com que a part de l'avi també venien un tiet i una cosineta, havia de buscar allotjament per a 6/7 persones (podíem no comptar la peque de la casa o comptar-la). El més important era que estigués a prop del pantà, així que les opcions es van anar limitant a alguns càmpings de la zona. A la majoria tenien i tenen bungalows de quatre places amb o sense cuina però no en tenen de 6 places, així que sols vam poder optar per el Càmping Riba-Roja. No n'estava del tot convençuda perquè les opinions del Airbnb i el Google eren negatives, però ells tenen una edificació anomenada refugi que és d'obra i ens hi podíem posar tots 6 i a un preu realment econòmic. Sols van tenir en compte els adults i a 10 euros per persona/nit (bé els nostres peques no superaven els 4 anys) i a tots els altres càmpings que vaig trucar ens comptaven a tots. Total que ens vam arriscar i vam reservar el refugi.

El càmping tot just estava arrencant la temporada i per tant hi havia algunes coses descuidades (la piscina sense netejar, les zones de rentar els plats i la roba força deixades...), però és que parlem d'un càmping dels de tota la vida, sense masses luxes i tot ja una mica atrotinat, però el refugi i els lavabos estaven nets (era el que més em preocupava, no volia tornar amb puces a casa!). A dins de la caseta hi ha dos nivells, a la planta de l'altell tres matalassos a nivell de terra (vam dormir el 4 la mar d'amples), una làmpada i endolls, i una finestreta. I a la planta d'entrada un tauló per fer de taula i 4 cadires, una llitera, un llit individual, dos focs de gas butà, una nevera petita (que pensava que sense desmuntava, però encara funcionava) i una màquina d'aire calent/fred de l'any que jo deuria néixer però que a nosaltres en va calentar els dos dies de pluja, sí he dit pluja! Ens va estar plovent els dos primers dies... Però ja veieu que els peques s'ho van passar genial, sobretot perquè portàvem les botes d'aigua, sort! I crec que mai s'havien utilitzat tant a Barcelona. Allà entre els bassals, el pantà i el fang, a tope!

Un cop instal·lats vam anar a comprar a un Bon Preu de Flix i també vam anar a dinar al restaurant del Poliesportiu de Riba-Roja i correcte.

El millor del càmping és que realment té accessos directes al pantà i no cal agafar el vehicle per anar a pescar si no es vol. I el tema pesca... Aquest sí que va ser un bon tema! Després de pagar tres permisos de 30 euros (per 15 dies, ja que per 3 dies valien igual) i poder tenir 6 canyes, vam pescar uns quants peixets com els que veieu a la foto. I els silurs encara es deuen estar menjant les tones de boles i pinso per peixos que vam estar llençant amb una fona, a part del blat de moro i alguns cucs. Així que no vam tenir massa sort, però ja se sap, a vegades es pesca i d'altres no. Al 2010 vam anar al Pantà d'Oliana i vam pescar unes carpes enormes i fantàstiques, així que no sabem si Mequinensa té molta fama i pocs peixos o van ser les pluges, però nosaltres vam desconnectar i els peques s'ho van passar genial.

Llogar cotxes a les illes balears

M'he pres unes vacancetes, però fa dies que tinc aquesta entrada pendent ja que és sobre una experiència viscuda a finals de setembre. Però la ressolució final, i per tant el desenllaç, va ser al cap d'uns dies d'haver tornat.

A finals de setembre teníem programada de feia temps una visita a l'illa d'Eivissa i, per això, al juliol vaig fer una reserva per llogar un vehicle per internet. No vaig buscar masses opcions perquè feia uns 5 anys havia llogat un vehicle amb l'empresa Auriga Crown i havíem quedat molt satisfets tant en el preu com amb el tracte. Així que vaig anar a la seva pàgina i vaig reservar un cotxe de la gamma econòmica Polo o similar amb un segon conductor inclòs per gairebé 80 euros per 4 dies, a més a més a la mateixa pàgina m'oferien un seguro extra de l'empresa Allianz que cobria molts extres per 27 euros que també vaig contractar. Fins aquí tot bé.

Les sorpreses van començar a arribar al mateix aeroport:

1. M'indiquen que no he llogat el vehicle amb l'empresa Auriga Crown, que ara ja no existeixen i les seves pàgines en realitat són buscadors que et lloguen vehicles amb altres marques, en el nostre cas era Goldcar. Per tant, primer avís Auriga Crown NO EXISTEIX. I veient la nostra experiència, molt de compte amb els buscadors de lloguer de cotxes.

2. La nostra empresa Goldcar està a fora de l'aeroport, així que hem de buscar un punt de trobada al pàrquing de cotxes a on l'empresa ens ve a buscar amb una furgoneta. Si voleu assegurar-vos que la vostra empresa de lloguer està al mateix aeroport, mireu la pàgina de l'aeroport d'Eivissa a l'apartat lloguer de cotxes.

3. Un cop arribem a l'oficina hi ha mig avió esperant per retirar el vehicle, per sort aconseguim ser dels primers (tenim dos bebès d'un any esperant a la terminal!). Un cop ens toca el nostre torn, i no sé del cert si per les hores en què retiràvem el vehicle (quasi mitjanit), per filosofia d'empresa o perquè la treballadora és així sempre, només començar amb la reserva (i amb una simpatia especial), ja m'indica que l'assegurança Allianz que he contractat no té res a veure amb ells, que és un engany i que estan farts de rebre clients amb aquest tipus de serveis contractats (si estan farts perquè no fan res? Els clients no ho sabem pas quan ho contractem). Que aquesta assergurança no em servirà per no deixar el dipòsit i que si passa res ho hauré d'abonar jo i després reclamar-ho en aquesta companyia externa. Així doncs després d'oferir-me una assegurança a tot risc pagant quasi 70 euros (el mateix preu del lloguer!) i posant-me la por al cos de que obren i ratllen molts vehicles a les cales, no contracto res extra (m'indica que el seguro inclòs és a tercers i que no entra ni l'assistència en carretera!, per sort jo sóc del RACC i això ja ho tinc cobert) i em cobren 650 euros de franquícia. El lloguer ja l'havia abonat per internet. Tot amb targeta obligatòriament.

4. Ara arriba el moment dels extres, m'indica que els vehicles s'entreguen amb el dipòsit ple i que s'han de tornar buits, no sé si ho heu entès bé, però en una illa com Eivissa amb 4 dies de lloguer buidar un dipòsit de 50 litres vol dir no baixar del cotxe ni per mullar-te els tormells i menys dormir per la nit. I ara bé el millor, el preu per un dipòsit d'un Ford Fiesta: 85 euros! T'ho fan firmar al contracte, i t'ho cobren amb la mateixa targeta que el dipòsit (obligatòriament, així que com tinguis un límit de 600 i no portis més targes a sobre et quedes sense llogar el vehicle encara que portis 1000 euros en efectiu o 6 targetes diferents amb un límit de 600.

I fins aquí l'aventura dels papers del vehicle, bé després de passar la targeta 2 cops i sortir amb l'inici de les vacances una mica accidentades i una hora més tard. Però abans d'agafar el cotxe, encara queda revisar-nos el vehicle tots sols a l'aparcament exterior de la companyia (a mitjanit amb una llum pèssima) i col·locar-nos nosaltres mateixos les dues cadiretes de bebè que havíem reservat (amb l'estona que suposa apendre com van unes cadiretes que no coneixes amb un model que tampoc i sense gaire llum). Us aconsello que si us deixen a vosaltres apuntar tot el que veieu en el vehicle, feu un exàmen exhaustiu (nosaltres el vam fer amb la llanterna del mòbil) i apunteu la més mínima ratllada i desperfecte, després sempre us podreu cobrir les espatlles, en canvi si no ho mireu bé i al retornar el vehicle us toca un treballador amb ganes de facturar us mirarà el més mínim detall.

Van passar els 4 dies i el cotxe va anar fantàstic i per sort no ens va passar res, però la nostra visita era de descans més que de turisme de carretera, i sols vam gastar un quart del dipòsit. Com que preveia que si a l'entrega havíem estat una hora a la tornada podia ser igual i teníem els avions, vam tornar el vehicle amb temps de marge (molt important amb l'afegit que necessitàvem recordar d'on del polígon havíem tret el cotxe per la nit).

Haig d'agraïr haver tingut la sort de trobar una treballadora molt simpàtica (sobretot comparada amb la del primer dia i ja semblant una cosa quasi increïble de trobar en el sector) que desseguida que li vaig comentar el tema de la benzina em va dir que amb la fulla de la reserva i per la plana web podria gestionar el retorn de la part no gastada (fent càlculs eren quasi 65 euros), així que vam tornar el vehicle sense més incidents i força contents amb la notícia. Però va durar ben poc, al cap de dos dies de tornar a casa vaig fer la gestió per la plana web de Goldcar i automàticament (després d'haver omplert un formulari  amb el codi de la reserva i el client) m'envien un mail responent que he firmat aquesta clàusula del combustible al contracte i que a partir d'un lloguer de 4 dies no tornen els diners cobrats per la benzina.

Aquí sí que m'enfado de debò. Així que començo a pensar possibles opcions per contactar amb l'empresa i fer-me sentir i si no aconsegueixo res començar una venjança per totes les webs d'opinions del sector. Passats dos dies i amb el cap més clar, decideixo actuar pel Twitter i buscar la companyia. Contacto amb ells i escric uns quants missatges en obert explicant el cas. El dia següent contacten amb mi i comencem a parlar per missatge privat. M'indiquen que obren una queixa i que en uns dies em diran què decideixen fer. Jo en tot moment els hi recalco que mai ningú em va avisar de que el no retorn era a partir del 4rt dia, que la seva treballadora m'havia indicat que m'ho tornarien, els 3/4 de dipòsit que vam tornar i el preu per litre desorbitat. També és cert que els hi comento que si no fan res intentaré fer tanta difusió com em sigui possible de l'estafa que estan portant a terme amb els contractes de vehicles a la seva companyia.
Al cap d'uns dies em retornen l'import a la mateixa targeta i m'envien un mail amb l'extracte però avisant-me de que és un extra que fan i que si mai torno a llogar amb ells un vehicle (serà força força difícil) ja no m'ho tornaran si sobrepassa els 4 dies). He de dir que l'atenció per aquesta via va ser ràpida, educada i ressolutiva. Ho havia aconseguit!

Recomanacions:
1. Desconfieu de les empreses que surt tot súper barat, millor truqueu per demanar quina assegurança entra amb el preu, què val assegurar més i el tema de la benzina.
2. Intenteu que l'empresa estigui a l'aeroport, sobretot si és a hores intempestives i aneu amb nens petits.
3. Mireu les empreses locals, sovint tenen preus molt competitius i un servei molt millor.

I si per curiositat us dediqueu a buscar comentaris sobre les comanyies de lloguer a les illes, veureu que la gent es queixa més o menys de les mateixes coses i deque  moltes altres empreses fan la juguesca i el negoci amb el tema del dipòsit. També vaig trobar en algun comentari la recomanació d'Autos Marí, local, que la pròxima vegada segur que consultaré.

Cap d'any a Vilanova d'Isanta

Tot just ahir vam tornar de passar el cap de setmana de cap d'any al Solsonès. Sí que és cert que per trobar una casa a un preu raonable, ens vam organitzar amb la colla d'amics al mes de setembre, però ha valgut molt la pena. Vam fer una recerca entre tots i ja a més de tres mesos vista de la revetlla, quasi no vam poder trobar cases que no sobrepassessin els 25 euros/nit persona i que tampoc es trobessin ubicades en paratges massa recòndits i llunyans de Barcelona. Per sort nostre, encara vam fer una bona troballa, i ara que ja hem tornat podem afirmar que més endavant intentarem repetir, ha estat un èxit!
La casa es troba tots just passat Lladurs en un trencant a mà dreta on ja hi ha una indicació amb Vilanova d'Insanta.

A més a més de que la casa és un 10, està totalment equipada: llenya, tovalloles, llençols, estris de cuina, barbacoa, calefacció radiant, llar de foc, internet, etc. La zona on està ubicada és molt tranquil·la i bonica. Té molt bones vistes i postes de sol increïbles.

El dissabte vam fer una caminada i una visita al mirador de la Creu de Codó des d'on es pot contemplar Sant Llorenç de Morunys i el Pantà de la Llosa del Cavall, una vista increïble!

Un indret molt bonic perfecte per fer una escapada. Bé en un grup ja que la casa té una capacitat màxima de 12 persones o bé en família ja que es trobada dividida en dues plantes independents de 6 places cadascuna.
Us la recomano!

De la Fosca a Cap Roig

Aprofitant uns quants dies de vacances a la Costa Brava a on hi podem trobar un camí de ronda espectacular, hem realitzat el tros des de la Cala Fosca fins a Cap Roig. El recorregut realment començava a la Cala Margarita, però vam trobar aparcament a la urbanització que toca la Cala Fosca, així que vam fer un tros menys.

Altres vegades ja hem realitzat segments del camí entre Sant Feliu de Guíxols i la platja de Sant Pol, de S'agaró a Cala Conca i de Platja d'Aro a quasi Sant Antoni de Calonge.

El cert és que tota la primera part fins a la Platja de Castell és molt fàcil i recomanable a tots aquells que vagin acompanyats per nens petits, la resta de la caminada tampoc té massa complicació, però sí una mica de desnivell. El recorregut consta d'un camí força irregular, a vegades ample i ben pavimentat, a vegades estret i sorrenc, pel bosc o per la sorra de les platges. Les cales que es van visitant des de la Fosca són: Cala s'Alguer, Platja de Castell, Cala sa Cobertera, Cala dels Capellans, Cala Senià, Cala dels Canyers, Cala dels Corbs, Cala Estreta, Cala d'en Remendón, Cala Roca Bona, Cala Cap de Planes, Font Morisca i Cala del Crit. A part de les cales, tot just al costat de la Platja de Castell hi trobarem unes restes d'un poblat íber.

Algunes imatges que vam fer: la Cala del Crit, la Cala Cap de Planes i fent el camí.

Caminata al Turó del Carmel

La idea de fer aquesta exploració del nostre barri ens va sorgir un dia que ens estàvem menjant unes patates braves al Bar Delicias, un dels millors llocs on degustar-les per cert, i que està ubicat just al davant del camí que puja al cim del Turó.

Finalment un diumenge de primavera ens vam decidir a fer un tomb i pujar-hi. La vista és espectacular igual que des del Turó de la Rovira i que juntament amb el Turó de la Creueta del Coll formen el Parc dels Tres Turons. Amb la diferència que en aquest cas no hi ha ni camí, sembla que estiguis pujant pel mig de la muntanya però malauradament amb una mica de soroll de trànsit al fons. Però la veritat és que val la pena, es fa una mica d'esport, es coneix més la ciutat i al cim es pot descansar una bona estona tot gaudint de la vista així com vam fer nosaltres. A més a més quasi a dalt hi ha una petita ermita que no es pot visitar però que resulta molt curiosa.

Viatge a Sicília

Ara ja farà uns quants dies vam tenir la sort d'ésser convidats a una de les millors bodes que mai hem presenciat, la ubicació: Sicília. Així doncs vam aprofitar per organitzar una escapada de deu dies que també incloïa la cerimònia. El tipus de viatge seria informal; o sigui carretera i tenda, així que vam llogar un panda (per passar desapercebuts) i vam carregar-lo amb el més indispensable i el que havíem pogut facturar amb dues motxilles.

No vam poder visitar tota l'illa, però a nosaltres la part que vam visitar ens va agradar molt, però just vam trobar una de les millors platges l'últim dia, així que potser si hi tornés començaria el viatge a la Reserva Natural dello Zíngaro, en concret a Scopello ja que el cotxe s'ha de quedar aparcat i a les cales s'hi arriba a peu. La foto que veieu és de la primera cala venint d'Scopello, tot i ser una fotografia del mòbil, ja veieu que l'aigua té una pinta espectacular.

Us adjunto un mapa amb el recorregut. El vol el teníem a Palerm, per anar i tornar, així que el recorregut comença des de la ciutat i en el sentit de les agulles del rellotge. Les poblacions visitades més destacades va ser: Cefalú (bonic però molt turístic i ple de gent, sobretot nacionals de Palerm que estiuegen) a on vam passar mig dia, Taormina i Giardini Naxos amb unes platges molt boniques, Messina i Milazzo dues grans ciutats per visitar de pas, i Torre Faro amb unes vistes a Itàlia i unes platges tranquil·les i boniques.

Altres visites interessants van ser: la pujada al Refugi Torre del Filòsof a 3.000 metres des del Refugi de Sapienza a on es deixa el cotxe  (a l'anar vam pagar un telefèric que ens va fer un tros i a la tornada ho vam fer tot a peu), i les Gorges d'Alcántara i tota la zona amb Castiglione i Francavilla di Sicilia.

En general vam fer nit a càmpings (bé menys els dies de la boda on vam estar allotjats en uns magnífics bungalows a la platja prop de Finale di Pollina), i sols m'agradaria destacar-ne un per la mala ubicació ja que es troba instal·lat a sota d'un dels ponts de l'autopista i hi ha un soroll increïble, està a la ciutat de Letojanni amb el nom d'Euro Camping Marmaruca. Per la zona no hi ha masses opcions però en vam trobar un altre per la següent nit als voltants de Giardini Naxos petit i molt tranquil.

Per acabar sols comentar el tema de la circulació amb vehicle a Itàlia. És veritat que són uns conductors molt nerviosos i imprevisibles. S'ha d'anar amb molt de compte i tenir una certa agilitat al volant. Sempre recomano d'agafar l'assegurança del cotxe el més complerta possible per evitar disgustos.