Porta entrepans

 

Porta entrepans de tela i de plàstic d'ús alimentari

Material per unes 8 o 9 unitats:

~ 1 tros de tela de cotó (d'1 metre per 1,5 metres de llarg)
~ 1 tros de plàstic alimentari (d'1 metre per 1,5 metres de llarg)
~ velcro sense cola i del color que vulgueu, el meu negre
~ màquina de cosir
~ 1 tros de paper d'enfornar per fer el patró
~ tisores, agulles, fil, etc.

 
Elaboració

Primer de tot agafarem el paper d'enfornar i farem un rectangle de 31 cm x 51 cm (1 centímetre per banda per a poder fer la vora). Així tindrem el nostre patró ja per sempre. Per a retallar les cantonades i que quedin totes iguals el millor és plegar el rectangle dues vegades fins a tenir un quart de la mida desplegada i retallar la cantonada en un angle de 45º aproximadament.

Un cop tenim el patró ja podem agafar la tela de cotó i el plàstic alimentari i tallar-ne tots els trossos per preparar el material i després cosir-los tots alhora. 

També agafarem el velcro i tallarem trossos de 30 cm d'ambdós costats, cada tros ens servirà per dos porta entrepans ja que després el tallarem en dos trossos de 7 i 23 cm. Un tros suau petit anirà amb un tros raspós gran i un tros raspós petit amb un tros suau gran. Així tindrem el material molt ben aprofitat. 

Amb tot el material a punt presentarem la tela de cotó i el velcro que serà el primer que cosirem. 

 

El tros petit de velcro el posicionarem com a la foto i l'aguantarem amb una agulla, i la part llarga la posicionarem de manera que sobresurtin 7 cm de velcro i la resta junt amb la tela també aguantat amb una agulla. Cosirem només la part llarga, començarem a 1 cm de la tela i acabarem 1 cm abans per a deixar aquest espai per fer la vora final. 

Seguidament col·locarem el tros de plàstic alimentari de la mateixa mida sobre la cara dels dibuixos de la tela ja que ho cosirem del revés i després ho girarem. Cosirem tot el voltant a 1 cm i deixarem sense cosir la banda on hi ha el velcro llarg. 

 
Quan acabem de fer tota la volta menys el tros per a poder girar i rematar, tallarem les vores si hi ha molta tela sobrant i hi deixarem uns 3 mm.

Abans de girar el porta entrepans serà el moment de treure les agulles dels dos velcros. El petit ja estarà cosit amb la vora  i el gran també, sinó les traiem ara es quedaran atrapades a l'interior i ens podríem punxar.

Ara ja ha arribat el moment més esperant, girar el porta entrepans i veure com està quedant de bonic, quasi està acabat. Un cop del dret, endinsem amb els dits el tros que encara resta obert per a posar la vora de la tela i del plàstic cap endins abans de rematar i tancar les dues parts. Cosim i fem dues o tres passades de punt normal que quedi bonic per fer-ho més resistent. I ja tenim el nostre porta entrepans llest! Ara només és qüestió de repetir el procés tantes vegades com trossos de material us hagin sortit al principi. Ah! I ja podeu guardar el paper d'alumini perquè quasi no el fareu servir a partir d'ara.
 

Calendari d'advent 2017

Un any més i tornem a començar el mes de desembre!

Aquest any ja fa dies que vaig començar a guardar els rotlles de paper de vàter per poder-los fer servir en el calendari d'engany.

Com sempre plens de caramels, monedes i xocolatines per als petits de la casa.

Per recobrir-los he fet servir paper de seda de dos colors, paper d'embolicar de dos colors, rotulador de color plata i or, cola de barra i pistola calenta de silicona. A més a més una cinta per penjar tots els rotlles de la pared.

Un mica més entretingut de muntar que amb les típiques bossetes però la il·lusió de veure que aquest any també tenien el calendari puntualment el matí del dia 1 ha valgut  la pena. 

Ara un mes de matinar encara més i d'esperar amb nervis la sorpresa de la primera hora del dia.

Calendari d'advent 2016

Aquest any he tornat a fer el calendari d'advent però he buscat eines que em simplifiquessin una mica la feina. Així que ja vaig comprar uns sobres de paper d'embalar de la mida perfecte en una botiga de coses de casa i també una cinta adhesiva amb uns quants pares Noels per decorar-los. La resta, uns retoladors per posar els números, cinta vermella, un penjador de l'armari de fusta i una cinta de l'arbre vermella amb un detallet per adornar.

Ara els regals de l'interior tornen a ser els mateixos que l'any passat, tot és dolç i de menjar i es barregen bossetes de llaminadures amb petites barretes de xocolata. Tot comprat al LIDL en unes bosses grans, perfecte per fer els calendaris d'advent. 

Dolces felicitacions NADAL 2015

Primer de tot... BON NADAL A TOTHOM!!

Aquest any m'he enredat a tornar a fer galetes de mantega. Havia de celebrar que aquest any les podia cuinar a casa meva, a la meva súper cuina que encara la sento nova.

He tornat a fer les mateixes galetes que us vaig explicar de mantega de fa 3 anys, sols he fet canvis a la farina. Aquest cop he utilitzat només farina integral i han sortit encara més bones i sanes. I per la decoració sols he fet servir xocolata de postres per fondre i confeti de sucre.

Decorar amb detalls de glaça és molt més laboriós i només trobar temps per fer les galetes i les postals ja ha sigut una odissea. A més a més amb la xocolata sempre es triomfa. Tot i que per fer les diferents figures vaig tenir ajudant, s'han de trobar algunes estones per anar fent tots els passos i tenir les nadales a punt abans de que acaba l'escola i del dia de Nadal, és clar!

L'altre part va ser fer la nadala. Vaig trobar una nadala dissenyada que jo podia retocar i treballar amb l'Illustrator. Me la vaig descarregar del bloc Odisea Gráfica i li vaig fer uns retocs perquè fos especial i personalitzada.

Espero que us agradin (sobretot aquells que n'heu rebut una) i sobretot QUE TINGUEU UNS DIES DE FESTA GENIALS AMB LA FAMÍLIA I AMICS!

Calendaris d'advent 2015

I per fi ja hem arribat a 1 de desembre!!

A casa fa dos dies que comptàvem els minuts, des de que el dissabte vaig fer l'entrega dels calendaris d'advent als peques que no paraven de preguntar quan podien obrir el primer regal. I és que la noció del temps encara no la tenen massa clara pobres...

Ja fa uns dies que vaig estar buscant idees per fer un calendari per casa i un altre pels nebots i em vaig decidir a descarregar dos dissenys d'etiquetes pels números dels paquetets. Els dos models que vaig descarregar els podeu trobar aquí i aquí.

Per poder fer uns calendaris ben bonics com aquests necessitareu:
- Una branca d'avet.
- Cintes dels colors que us agradin i quedin bé amb el disseny dels vostres números.
- Paper d'embolicar a joc amb la resta (en el meu cas paper d'embalar).
- Caramels (si en compreu a granel sense embolcall, jo he afegit unes bossetes amb tancament petites per protegir-los a part del paper).
- Els números impresos i retallats.
- Un agulla gran per fer passar les cintes pels regals.
- Cinta adhesiva.
- Cola.

I un cop tingueu tots els elements sols necessiteu una mica de temps i paciència! Jo vaig trigar uns quants dies amb les poques estones que tinc sense els menuts de la casa, però al final vaig arribar a temps!

Sols heu d'embolicar els caramels que vulgueu i posar sempre la cinta adhesiva en un dels dos costats perquè un dels costats quedi net i bonic per posar el número enganxat amb cola. Un cop tenim tots els paquetets (24, que no són pocs i en el meu cas en vaig fer tres així que 72 paquetets!), tallem trossos de cordó o cinta i anem fent un nus a la punta i amb una agulla grossa els fem passar per un forat deixant el nus a la part de la cinta adhesiva, així fins que tinguem tots els paquets amb cinta. En el cas del primer calendari vaig barrejar tipus de cinta diferents que combinaven bé, en canvi en el cas del segon van ser totes les cintes iguals de color negre, vosaltres com més us agradi. i finalment lliguem tots els paquets a la branca. Sols ens falta afegir un cordó a la branca per poder-la penjar en un lloc ben vistós de la casa.

Si a mida que aneu obrint les sorpreses voleu canviar el sobre per una bola de nadal, al final tindreu un element de decoració per totes les vacances de Nadal.

Que tingueu un dolç mes de desembre!

Joc de pesca

A casa el tema peixos, mar, animals, és molt recurrent. A l'Arnau li encanta tot el que estigui relacionat, així que ja feia temps que volíem fer-li un joc casolà de pescar sofert (ja hem tingut els típics de la fireta de plàstic que ens han durat força però que s'acaben desfent). I al final no ens ha sortit pas malament.

Primer la idea era dibuixar uns peixos molt bufons i "handmade" que ara es porta molt, però vaig ser realista i vaig pensar en ell, en l'Arnau. Li agraden els animals i quan més reals millor així que el que vaig fer va ser buscar peixos dibuixats però el més reals possibles i que fossin gratuïts i vaig trobar aquests peixos tropicals. A més anava bé que fossin 7 perquè sempre guanya qui en pesca 4, si es fa amb números parells es pot empatar.

Una cosa que heu de pensar si voleu fer un joc com aquest és que heu de tenir els dibuixos per les dues cares, sinó fareu peixos que per una cara seran blancs. Per tots aquells que no podeu manipular els arxius que es poden descarregar gratis, he preparat un PDF (amb el que jo vaig imprimir els meus) on ja hi ha els peixos mirant cap a la dreta i cap a l'esquerra i que us podeu descarregar aquí.

Així doncs per fer aquest joc necessitareu: l'arxiu que us acabeu de descarregar imprès, tisores, màquina de plastificar o una botiga a on us ho plastifiquin, punts de velcro, cola d'impacte, dos branques, cordill flexible, cinta adhesiva i dos cargols hexagonals grossos per posar a la punta de la canya.

Un cop tingueu els peixos impresos (dues fulles separades ja que els dibuixos no encaixen a doble cara), els retalleu, els encaixeu i els plastifiqueu (tots hi caben en un DINA4). Seguidament els torneu a retallar i agafeu la part suau del velcro i hi enganxeu un punts rodons d'uns 1,5 cm de diàmetre a cada peix. A part retalleu dos punt iguals però de la part més aspre del velcro per posar en els cargols de les canyes. I els peixos ja els tindreu a punt!

Ara agafarem les dues branques (penseu que està pensat per nens petits, així que amb dos trossos de branca rectes de 40 o 50 cm ja n'hi haurà prou), agafeu el fil flexible (de nailon per anar bé i perquè no es cargoli) i amb la cinta adhesiva hi lligueu un tros de la punta i a l'altre punta del fil hi poseu la torca també lligada amb la cinta adhesiva. Per acabar a la punta hi enganxarem amb la cola d'impacte els dos trossos de velcro que hem retallat abans.

I ja tenim un joc de pesca genial!!
Si voleu podeu buscar algun necesser en desús o bosseta per guardar-hi els peixos quan els petits no hi juguin.

Espero que us agradi la idea i que si també agraden els peixos a casa proveu de fer el joc. Ara l'Arnau ja s'està tornant exigent i ja comença a fer les seves pròpies peticions amb idees que ha vist en altres llocs (un altres peixos fets amb un suro de vi que es poden posar a l'aigua... ho haurem de mirar al final)!

Dolces felicitacions de Nadal

Aquest any no he pogut fer les meves galetes de mantega que ja portava dos anys preparant per regalar com a nadala, així que per substituir-les fent servir més la meva part creativa gràfica, vaig fer una nadala simpàtica dels dos petits de la casa i hi vaig adjuntar dos bombonets de xocolata que sempre venen de gust.

Com ja heu vist, la segona meitat de l'any he fet poquetes entrades, ha estat un any de molts canvis, d'un nou membre a casa i d'obres importants. Així que he hagut de dedicar temps a altres tasques i deixar una mica arraconat el bloc. Per això de cara a l'any vinent, un dels meus desitjos és que tot torni una mica a la normalitat i, per tant, també un altre cop pugui dedicar-me a fer entrades més sovint. Espero que per vosaltres hagi estat un any més bo que dolent i sobretot que aquesta nit n'encetem un que encara sigui millor.

BON ANY 2015!!  

Bossa de tela

Deureu pensar que m'he esfumat, però no!
Només hem empalmat vacances d'estiu. amb començament del curs escolar, reformes a casa, retorn laboral... Vaja que temps de fer masses coses extres més aviat no. I és clar el pobre blog se n'ha ressentit!

Avui us porto una bossa que vaig fer amb uns retalls de pantaló (les parts del camal més amples) i un tros de tela comprada a l'IKEA de flors.

Són les típiques bosses que són molt pràctiques perquè buides no ocupen res i en canvi si són d'una mida generosa (com aquesta), hi caben forces coses. Això sí, s'ha de vigilar amb el pes de les coses que hi posem perquè les tires al ser primes es claven a l'esquena.

Aquesta bossa única va ser per fer un regal a una persona especial que cuida molt bé als més petits de la casa, i a més de ser un bon regal és molt pràctic.

Ja ho sabeu, uns quants retalls, una mica de paciència, fils, agulles, tisores, màquina de cosir, cordó i llestos!

Davantal infantil

El temps passa molt ràpidament i aquest altre projecte fet amb plàstic ha estat un dels regals que he anat fent als nens i nenes dels nostres amics quan celebraven el seu primer aniversari, un davantal a la seva mida!

Ara és quan comencen a intentar menjar sols i a fer els seus primers dibuixos, així que anar ben protegits i alhora guapíssims és ben fàcil. El secret sobretot és trobar un plàstic ben bonic i alegre que pugui agradar als més petits i acabar-lo amb un tancament còmode i segur. En aquest cas amb un petit punt rodó de velcro a la part superior del darrera del davantal.

Espero que si us ha agradat intenteu fer-vos-en un i que a tots els que heu tingut la sort de tenir-ne un, us hagi fet servei!

Pastís de bolquers fàcil

Tot i que fa temps que no he mostrat cap pastís de bolquers, entre el primer article, el segon i aquest, he fet un munt de pastissos de bolquers. Molts amics han tingut nens i la tècnica i el material amb el que els faig ha canviat lleugerament.

Els dos elements que he modificat més són la safata i la botella de cava. Ara el resultat és molt més lleuger que els primers pastissos que vaig fer. La base que utilitzo són safates de cartró per a pastissos, però o de color daurat o platejat per fer més festa i donar una imatge més elegant. Normalment compro uns paquets al Mercadona que surten molt bé de preu i la mida és perfecte.

També he deixat de fer servir l'ampolla de cava ja que aportava massa pes al conjunt i en la majoria dels casos la recent mare no pot pendre alcohol fins que no deixa l'alletament, així que o bé incorporo algun element de regal que fa de columna vertebral (tipus tovallola enrotllada o manteta) o bé un cop tinc els tres pisos de bolquers posats aguanto l'estructura amb bastonets de fusta de fer broquetes.

Per fer un pastís d'aquesta mida acostumo a utilitzar uns 50 bolquers aproximadament, normalment em van molt bé els paquets de bolquers del LIDL (a part de que són molt bons de qualitat, tampoc tenen masses dibuixos i si interessa s'enrotllen al revés perquè es vegi tot blanc) i sempre de la talla 3 (és una mida que encara que el nadó surto gros segur que la fa servir durant un llarg període de temps, i als pares els hi permet deixar el pastís muntat un temps per decorar a l'habitació).

Per la resta del muntatge no ha canviat res més, es disposen els regalets que hàgiu comprat repartits entre els pisos (jo recomano posar robeta a partir de 6 mesos, així us assegureu que la podrà portar un temps i a partir d'aquesta època el creixement es frena), i sempre intentem tenir algun element per coronar a dalt de tot. La part de la decoració per tapar les gomes elàstiques ja és segons el gust de cadascú, poden ser de roba, de paper, de regal o combinades com és aquest cas.

Quan ja el tingueu acabat s'embolica i es protegeix amb un rotlle sencer de paper de cel·lofana (a mi m'agrada més el transparent però en podeu trobar amb motius dibuixats a sobre), i s'acaba amb una cinta a conjunt i si en teniu una etiqueta personalitzada.

Serà un regal sorprenent i als nous pares els hi encantarà, i si ja no són novells, el regal serà més que pràctic!

Bossa per les agulles de llana

Recordeu una bossa que vaig penjar fa uns dies feta amb un texà per reciclar? Doncs del camal que em va sobrar (l'altre camal van ser les nanses de la bossa), vaig cosir una bosseta llarga i amb cremallera per guardar-hi les agulles de teixir llana. De fet va ser per fer un regal a una companya de la feina que fa poc temps que ha començat a fer punt.

La veritat és que tot i aprofitar en gran part la llargada d'un camal i semblar una tasca mig feta; afegir una cremallera, un retall en un costat perquè les agulles eren més llargues que el tros sencer de què disposava i els detalls en una altra tela per fer-ho més divertit, no va ser una tasca fàcil. Però al final no va quedar pas malament. A més a més era la segona cremallera de la meva vida, i amb les queixes de dificultat que sempre li he sentit dir a la meva mare, em fan un pèl de respecte, però amb paciència tot s'aconsegueix (tancarà millor o pitjor però no es descosirà mai més jejje).

Com a extra hi vaig afegir una agulla per fer ganxet XL, per quan es cansi de fer mitja i vulgui provar altres projectes. I al ser per guardar agulles, es bo haver utilitzat tela de texà que és molt més resistent al desgast.

Coixí per a cadira personalitzat

Cada cop són més els fills d'amics que estan fent el seu primer aniversari, a part de tots els naixements que ja tenim per aquest any!

Així que la tipologia de regals es va diversificant. En el cas d'avui, anàvem amb una mica de retràs ja que l'aniversari havia sigut al novembre però esperàvem la trobada del gener per poder fer l'entrega en persona i fer un regal ben bonic ajuntant aniversari i Nadal.

Feia temps que em corria la idea de personalitzar una cadireta de fusta, però no m'acabava d'agradar la idea de fer-ho a la mateixa cadireta. És un tipus de mobiliari que de seguida es fa petit i si hi ha germans el passen a utilitzar els germans i sempre es queda personalitzat amb el nom del nascut en primer lloc. Així que vaig decidir que faria un complement a mà a on aniria el nom.

Primer de tot vaig estar buscant cistelleries o botigues on venguessin cadires de fusta i mimbre, que no n'hi ha gaires a Barcelona! I al final em vaig decidir per la Cistelleria Siscart. Gran, de tota la vida, amb producte en estoc i amb un bon tracte (els hi vaig consultar per correu els models i els preus i em van respondre amb molta rapidesa). El que sí que al final vaig acabar escollint un model de cadira que no era el més típic i que tampoc no havia vist abans per la pàgina web, però és el que em va agradar més pensant en l'estil dels pares. De fusta natural, sense envernissar però tant bonica!

A part vaig cosir un coixí amb guata a dins i amb la tela comprada a l'Ikea i rematada amb cinta del bies de color verd militar, perfecte per protegir de les taques i fer-la més confortable. I com a últim detall per finalitzar la personalització del coixí, unes lletres pintades amb el nom amb pintura de roba.

Ahh i el coixí és reversible, la tela amb diferents ocells és per les dues bandes així que si es cansen del de color negre (o està una mica bruta, no ens enganyarem que amb nens passa) poden girar-la i gaudir-ne uns dies més.

Porta targetes de plàstic

Quantes vegades no us ha passat que les targetes de transport es dobleguen i es tornen inservibles o bé preferiu portar les targetes de crèdit separades de la resta del moneder?

Doncs com que jo va haver-hi un moment que vaig voler separar els títols de transport del moneder gran per evitar anar posant i traient la documentació i els diners a cada transbord, amb el mateix material dels pitets; resistent, impermeable i vistós, em vaig elaborar una primera funda. Fins fa poc la vaig fer servir, però li feia falta una renovació amb nous colors, estampats i molt més ben acabada que la primera. I aquí en teniu els primers resultats: unes fundes súper divertides i vistoses (van molt bé per localitzar-les ràpid dins les bosses) que són molt resistents a l'ús intens del dia a dia i que també es poden netejar.

Bossa de mà reciclant uns texans

Amb les meves últimes entrades reciclant texans, ja m'han arribat pantalons d'amics que els anaven a tirar i han vist que es podien fer altres objectes útils. Així que aprofitant que m'havien donat un pantaló texà per reciclar i era l'aniversari de la propietària, vaig provar de fer una bossa de mà com la que ensenyen a fer en aquest vídeo. Jo li vaig afegir un forro per dins perquè quedés més ben acabat i aquest pas l'expliquen en aquest altre tutorial a partir del minut 6.

La veritat és que per ser la primera em va sortir prou bé i almenys prou digne perquè fos un bon regal. Per acabar-lo d'adornar i agafant algun dels tons de la tela del forro, hi vaig afegir un mocador. Però a la xarxa podeu trobar un munt de maneres per decorar aquestes bosses, amb més o menys detalls i sempre personalitzats.

Ja veieu que la roba per llençar es pot reutilitzar!

Més pitets de plàstic!

Aquí teniu més models i combinacions de colors de pitets de plàstic. Quan vaig fer la entrada dels primers pitets ara ha fet un any, encara no havia comprovat la seva resistència i sols els feia d'una manera.

Ara he fet servir altres estampats i cintes del bies, n'he fet amb butxaca o folrats pel darrera amb tovallola, però si us haig de ser sincera, els més soferts i pràctics són els originals fets només de plàstic i cinta per rematar.

Es renten molt bé amb un drap humit, o bé quan ja no hi ha qui ho pugui salvar, a la rentadora. He de dir que jo n'he fet servir alguns durant quasi un any rentant i secant a màquina i ara els he començat a renovar perquè el material es va assecant i cada vegada està més rígid i gastat, però són fantàstics!

I dit això, si en necessiteu per vosaltres o per regalar ja sabeu on trobar-me!

Ronyonera amb jeans reciclats

I aquí teniu la creació més bonica que he fet amb els mateixos texans que he anat reciclant amb les últimes entrades... una ronyonera!!

Amb uns sols texans veieu què he fet:

També és cert que aquest model de texà s'ha pogut aprofitar molt perquè a la part del davant no tenia cap cremallera ni butxaques i per tant la tela era neta. Amb la bossa vaig afegir tela comprada, però en el cas de les altres tres creacions: manyoples, estoig i la ronyonera sols he necessitat cintes del bies, velcro i poca cosa més.

Per la ronyonera, com veieu, he fet servir quasi les dues cames senceres. La part de baix de tot del camal amb la cremallera m'ha servit per fer la butxaca secundària i que va enganxada amb velcro, amb la part de dalt, he fet tres trossos amb els que he fet el cinturó. A part un tros de l'altre camal m'ha servit per fer la butxaca gran.

Per rematar tant el cinturó com la butxaca gran he fet servir cinta del bies, però he intentat aprofitar al màxim costures pròpies del pantaló. Per tancar la butxaca petita a la part esquerra també he fet servir un petit tros de tela. Per subjectar la ronyonera i tancar el cinturó amb seguretat, he fet servir uns trossos de velcro molt grans.

Així que ja veieu, si teniu uns pantalons de tela resistent, amb una mida de camal que permeti fer una butxaca de ronyonera, després sols heu d'inventar com la decoreu i feu els tancaments.

Aquesta creació l'he feta per la persona que em va donar el texà, espero que la gaudeixi molt de temps! 

Manyoples amb jeans reciclats

Sí, sí, sí, aquestes manyoples encara són de reciclar els mateixos pantalons (bé veureu que són d'un altre color, i és que les que vaig fer amb el mateix texà em van quedar un pèl rústiques i me les he quedat per mi), així que de moment ja portem fets una bossa, un estoig  i ara unes manyoples. Per fer-les, hem utilitzat les parts més grosses del texà de la part posterior. Dos quadrats grans de la part de les butxaques (que de pas serveixen per agafar les manyoples quan les fem servir) i immediatament els dos trossos de tela de sota de les butxaques fins que el camal es fa més estret. També un tros de guata (un tipus de relleno que es fa servir per fer tou i aïllar) i la cinta al biés que més us agradi.

Una de les coses que he après amb les dues que ja he fet és l'ordre i la manera de treballar les parts de la manyopla. Primer talleu a la mida (amb el patró d'una que tingueu per casa) el tros de tela llis que no té la butxaca, li poseu el tros de guata al darrera sense retallar, quadrat, que s'obri pels voltants. Llavors cosiu la tela amb la guata fent el dibuix que volgueu jo he fet un espiral, però pot ser que siguin ratlles diagonals, quadrats, etc i tot el voltant a prop de la vora de la tela de texà. Un cop tingueu el relleno i la tela junts, ja podreu retallar la guata a la mida de la manyopla. Després serà el moment de retallar el tros de tela amb la butxaca i ajuntar-lo amb forces agulles de cap per evitar que hi hagi desplaçaments a l'hora de rematar amb la cinta.

Acabarem fent uns trossets de cinta per penjar-les a la paret i rematant tot el voltant amb la cinta. Si voleu veure com posar la cinta del biés quan us voleu assegurar que no es desplaçarà mireu aquest vídeo, jo en aquest cas ho he fet primer he cosit la cinta per dins (com al vídeo) i ja ajuntant les dues teles i el relleno i després he acabat cosint la cinta per fora.

Ja veieu que amb uns texans vells podem fer moltes coses útils i, per què no, regals pel nadal que ja s'apropa o per ocasions especials!

Estoig amb jeans reciclats

Després de la bossa que vaig penjar fa uns dies, encara em quedava molta part dels mateixos texans per reciclar. A més a més amb la sort que eren uns texans amb alguns detalls bons per a l'aprofitament. A les part inferior dels camals hi ha via unes cremalleres, així que quan vaig tenir els dos camals tallats i a punt per inventar-ne usos, vaig veure que les cremalleres s'havien d'aprofitar.

Ja fa forces dies que a casa, amb el peque, passem estones pintant amb colors i la caixa original estava molt atrotinada, així que la primera idea ha estat un estoig per posar llapis.
Sols cosint, per la part interior, la banda tallada amb tisores, i la banda ja cosida originàriament i amb la cremallera, l'he rematat afegint un tros de tela per dins per permetre tenir més espai per quan tinguem molts més colors, llapis, gomes, etc.

Amb aquest estoig sols he fet servir la meitat inferior d'uns dels camals, ben aviat veureu com he reaprofitat l'altre part del mateix camal i l'altre cama sencera...

Bossa amb jeans reciclats

Ja fa uns dies que tenia una pantalons texans guardats que una amiga em va donar per reciclar. Per combinar la tela de texà negra amb una nova, vaig comprar un metre de la tela Evalotta de l'IKEA. També vaig comprar 3 metres de cordó negre. La primera prova que he fet ha estat aquesta bossa multiús.

Com que per la part del darrera necessitava una tros de tela gran, he ajuntat dos trossos de la part davantera del pantaló. El model de texans era sense cremallera i amb goma a la cintura, així que vaig aprofitar tota la part superior per on anava la goma per cosir-la a la bossa i fer passar el cordó. Les mides finals són 28 x 38 cm.

No és massa difícil de fer i molt sovint tenim roba que ja se'ns ha fet malbé o petita, I encara em queda força tela per fer-ne més invents!