07 de juny, 2013

Recuperar una bossa vella

Recordeu la bossa feta amb els pantalons texans? Doncs el patró que vaig fer servir és la bossa que avui he recuperat.


Aquesta bossa va ser una d'aquelles compres que no penses que faràs servir tant sovint i tant a gust. Però es clar, l'ús continuat a l'estiu i en molts viatges, va començar a passar factura i les tires ja estaven molt malmeses, també hi havia alguna cantonada on es començava a veure el folre. Així que, casualitats de la vida, la setmana passada em vaig comprar una camisa que portava de complement una mena de cinturó de plàstic marró, no li quedava gens bé a la roba així que durant dos dies el vaig guardar pensant que ja li trobaria un altre ús. I de fet no vaig trigar gens a veure perquè el faria servir. L'ample de la cinta era perfecte per cobrir les tires de la meva bossa envellida i en tenia suficient per protegir-les per banda i banda, reforçar les cantonades inferiors i també les butxaques frontals.

Al començar a fixar la cinta amb agulles, vaig veure que no era la millor manera d'aguantar el material ja que els forats quedaven molt marcats i tampoc s'aguantava bé. Em vaig mirar coles de tela per internet i a la merceria (ja em coneixen!!) em van recomanar la Gütermann (una mica cara, però transparent i molt molt recomanable, he enganxat també les bambes preferides de l'Arnau i encara està tot a lloc!), així que primer de tot vaig encolar les cintes per la part central (no volia posar cola a les parts laterals per on volia cosir perquè després l'agulla no s'embrutés o costés més cosir) i per davant i darrera, els trossets de les butxaques, i les cantoneres i ho vaig deixar un dia amb pinces de la roba perquè es fixés bé.


I quan vaig tenir una estoneta lliure (sovint al vespre quan el peque ja dorm i encara tinc llum natural, què faré a l'hivern??) em vaig posar a cosir a màquina totes les part que vaig poder. Us he de dir que ho he cosit tot amb l'agulla de cosir texans, la de duresa 110 i així m'he evitat trobar-me amb algun disgust. També he utilitzat el fil més gruixut per fer-ho més reforçat.
Les tires al cosir-les alhora per les dues bandes no han quedat perfectes, però la bossa ha guanyat molt i el que és més important, encara podrà anar amb mi a moltes aventures més!


I per últim, un cop ja no hi havia res més a fer a màquina, he cosit a mà les quatre cantonades inferiors.


Ara només tindré un problema... escollir entre la bossa feta amb texà o aquesta nova bossa recuperada!